Per començar m'agradaria parlar de les llegües que jo parle.
Per
les dues parts, tant per part de mare com de pare m'ha arribat la
llengua valenciana que és la que parle amb quasi tota la meua família i
de vegades en alguns amics que també parlen valencià a casa. També conec
el castellà molt bé, però no l'he aprés per la família, sinó perquè com
el nostre país té un multilingüisme on predomina el castellà, i
segurament la diglòssia que es viu a València entre el valencià i
castellà, on predomina el castellà, me l'han ensenyat des de menut a
l'aula, i per això, normalment parle amb els meus companys en castellà,
ja que o molts no parlen valencià a casa o és amb l'idioma que els he
conegut parlant. També tinc dues llengües de caràcter instrumental amb
un nivell mitjà, l'anglés i el francés; puc expressar-me millor en anglés
que en francés, però només les gaste a classe i quan vaig a
algun país que parlen aquesta llengua. Personalment el meu bilingüisme
és actiu i simètric, ja que puc gastar les dues (val/cast) per igual en un dia i
tinc un domini semblant, però també sóc plurilingüe però més bé com a llengües
instrumentals.
I ma mare igual que jo, encara que ella, el bilingüisme és més aviat
asimètric, ja que utilitza més el valencià, ja que no parla castellà en
quasi cap àmbit, ja que ni al treball, ni amb els amics ni a casa parla
castellà, que també l'ha aprés a classe. Ella també coneix el francés i
el domina quasi com una tercera llengua, però només la parla amb la seua
amiga francesa i quan hi va a França, i també l'anglés però no el
domina tant com el francés en el qual té un nivell alt. Les tres germanes de ma
mare tenen situacions semblants, però utilitzen molt més el castellà, ja
que les tres estan casades amb xics que parlen castellà. Dos són de
Castella la Manxa i l'altre andalús, encara que tots parlen valencià,
que l'han aprés per estar casats amb dones que parlen valencià, així
que seria un bilingüisme actiu asimètric i integrador, per poder
comunicar-se amb la família. Encara que dues d'elles són mestres
d'anglés així que la dominen com una tercera llengua.
Els meus
iaios han aprés el valencià oralment i era la llengua amb la qual
parlaven amb els amics, però no saben ni escriure ni llegir en valencià,
i el castellà el van aprendre a classe.
En segon lloc, per part
de pare és més senzill. Mon pare parla valencià amb mi, i amb la família
i els amics que al viure a Xàbia, tots parlen en valencià, encara que
la llengua que més domina és el castellà, però la que més utilitza és el
valencià, encara que a l'hora d'escriure fa moltes errades.
I
per últim la meua iaia i ma tia per part de pare, només coneixen el
valencià; la meua iaia només el coneix de manera oral, ja que ella va
estudiar en castellà, però quasi no el parla, ja que no li agrada, i
només sap escriure en castellà. Ma tia té un bilingüisme passiu del
castellà i ella a casa i als seus fills els parla en valencià.
La veritat és que l'assignatura ha sigut prou semblant a com me l'havia
imaginat, ja que l'any passat vam tindre la mateixa professora, Isabel,
encara que pensava que anàvem a fer alguna cosa més de literatura o
sintaxi. Però en general les classes han sigut agradables. No m'ha
costat massa en general, encara que alguns barbarismes m'han sorprés.
