Memòria del portafoli i dels curs

El que més em va cridar l'atenció quan vam començar el curs va ser la notícia que fins eixe moment tots els textos que férem serien en el Blogger, X això ja va suposar un canvi en la nostra manera de treballar, ja que a soles havien fet texts en el drive, i ara el podia veure tot el món i podríem utilitzar els textos dels nostres companys com a inspiració. Així vaig deduir que seria una forma de fer treballs on ens havien d'esforçar.

Crec que l'ús del portafoli està bé en el sentit de tindre la possibilitat de fer diferents exercicis i tindre notes sense haver de fer treballs avorrits o tants exàmens, però crec que en alguns casos si no tens grans habilitats per escriure, el fet de fer textos en el Blogger pot arribar a baixar les mitjanes, cosa que ha passat en alumnes amb molt bones notes en els exàmens i que després per culpa de les entrades del Blog no han arribat a la nota que esperaven.

Per a mi, tres de les meues entrades favorites van ser la de les marques perquè van aprendre molt sobre aquest tema en què almenys jo no tenia ni idea, la de la biografia lingüística, ja que em va resultar interessant analitzar el perquè de l'idioma en els que ens comuniquen i la dels deures on vaig poder expressar la meua opinió sobre els sistema educatiu i qüestionar la necessitat dels deures per als estudiants.

A mi l'experiència del blog m'ha agradat, ja que em va paréixer una forma diferent i interessant de transmetre les nostres opinions i idees sobre els temes que hem tractat sense haver de fer-ho a paper i d'una manera ràpida. Però crec que s'hauria d'enfocar d'UNA altra forma, perquè jo per exemple no em considere una persona amb habilitats suficients per a arribar una nota bona, i això quan es fan les mitjanes pot perjudicar-me a mi i sobretot als meus companys de classe. Per això, jo estic a favor de fer els textos al Blogger però sense que la nota d'aquests tinguen tanta importància.

Valencianada 2019

Biografia Lingüística

Hui en dia les biografies lingüístiques presenten una gran varietat, ja que moltes persones parlen i s'identifiquen en diferents llengües, depenent de l'àmbit familiar i l'àmbit on és criat/da.

La meua biografia lingüística és molt diferent de la que han pogut tindre els meus companys de classe o amics externs a l'institut, o almenys és el que jo considere.

Vaig nàixer a València i encara que suposadament deuria parlar el valencià i el castellà amb fluïdesa, no és així, ja que entenc el valencià però no el parle normalment, X això és un cas de diglòssia, ja que sols utilitze el valencià en l'àmbit escolar i a casa em sent molt més còmode parlant el castellà. A més sempre he viscut en un ambient molt tancat pel que fa a l'idioma, ja que he viscut en una espècie de bambolla on cap persona pròxima a la meua família tampoc parlava valencià. O siga que això ha pogut ser un desavantatge per a mi perquè quan vaig començar la meua etapa escolar, no tenia tant nivell com els meus companys, ja que ells sí que havien tingut un contacte amb el valencià, i això va suposar un conflicte de llengües. I això va provocar un confrontament entre el meu idioma matern (el castellà) i el valencià.

Tot això es deu a la procedència de la meua mare, ja que ella és sevillana i encara que quan va arribar a València va estudiar valencià, dins de l'àmbit familiar sempre s'ha parlat el castellà, per tant, clarament és un cas de bilingüisme passiu . Això va suposar la renúncia a la llengua materna del meu pare, el valencià, ja que encara que ell sempre l'ha parlat, la comunicació entre ells va ser en castellà, per això la meua germana i jo tenim com a hàbit parlar en aquest idioma.

Així que, encara que és un dialecte, de la meua mare he pogut rebre paraules que se solen dir a Sevilla i dins del meu institut i en acadèmies de llengües he pogut estudiar l'anglés i el francés. Per això, estic rebent una formació per ser una persona bilingüe o plurilingüe, ja que hui en dia és molt important per tindre estudis i poder ser un parlant actiu en totes les llengües que estic aprenent.

La Giralda, Sevilla.

ELS DEURES

Moltes vegades en els col·legis o instituts posen deures com una activitat extra que suposadament serveix per a aprendre.

Jo, personalment, crec que encara que a vegades els deures ens ajuden a repassar, pense que quasi sempre són innecessaris, ja que com molta gent de la meua edat, tenim activitats extraescolars i exàmens que estudiar. Així que, amb totes les nostres obligacions, els deures l'únic que fan és empitjorar la nostra rutina, perquè quan fem els deures podríem estar desconnectant i tindre un poc de temps lliure.

Òbviament, no sóc cap membre de Conselleria, ni director de l'institut, així que poca cosa puc canviar però per a mi és molt important reorganitzar el nostre sistema i començar a fer canvis que són necessaris per a fer la nostra vida un poc més amena.

Els relats de marca

En aquesta part parla sobre el relat de moltes marques i la seua història. A mi la que més em va cridar l'atenció va ser la de la marca Benneton, on parlava del publicista Toscani, que feia un tipus de publicitat on es reflectia la dura realitat.

Aquesta publicitat va impactar a moltíssima gent, ja que no estava acostumada a una publicitat tan bèstia, que mostrava el que la gent feia moltes vegades i no volia acceptar. Però això va anar canviant, ja que Toscanni va seguir fent els seus anuncis de la marca italiana i quan va arribar el seu acomiadament, els seguidors van obrir un debat sobre la necessitat d'aquest tipus de publicitat, cosa que era el gran objectiu de Toscani, generar un sentiment d'acceptació a aquesta publicitat.

Jo crec que això és molt important* aquesta manera d'anunciar producte. Un clar exemple és la marca Gillette que fa uns dies va llançar al món la seua campanya on criticava al home ( ja que principalment la marca es dirigeix als homes ) i a la societat, on s'expressa el missatge de que deuríem de millorar com persones mitjançant escenes molt cruels. Així que necessitem tindre clar que la publicitat* a més de vendre un producte* ens pot fer pensar i recapacitar.