Memòria del portafoli i del curs

A principi de curs no vaig estar ací perquè estava estudiant el primer trimestre a Irlanda, però esperava que l'assignatura fora més o menys com l'any passat. Fer algunes entrades al bloc de diversos temes durant el curs; també esperava fer alguna exposició oral; no treballar massa amb el llibre, com l'any passat i que en els exàmens tingueren molta importància els pronoms febles.

Quan vaig tornar a València, em vaig trobar més o menys això. Hem fet més entrades al bloc de les que m'esperava, però la majoria han sigut interessants. Una de les dues coses que més m'ha sorprés ha sigut la Valencianada. Va ser molt interessant anar per València buscant aqueixos llocs. L'altra va ser el treball de Fashion Revolution. Va ser molt interessant, i més encara el dia que ho vam explicar a tota la resta d'alumnes de l'institut.

Durant la meua estada en Irlanda, vaig fer unes quantes entrades al bloc contant la meua vida allí, i em va ajudar adonar-me'n de la increïble experiència que estava vivint. Una vegada vaig haver tornat, vaig començar a fer entrades amb tota la resta de companys. Sobre els deures, sobre marques, una biografia lingüística... Totes ells han sigut interessants, m'han fet reflexionar i m'han donat l'oportunitat d'expressar la meua opinió al respecte. A més, a l'hora de fer la biografia lingüística, vaig indagar en el passat de la meua família i vaig descobrir coses interessants que no haguera aprés de cap altra manera. Crec que és una manera de practicar el valencià i utilitzar les noves tecnologies molt útil, i ho prefereixo a estudiar amb el llibre.

Com ja he dit, les dues coses més interessants han sigut la Valencianada, on vam visitar llocs de València que no coneixíem i vam conéixer gent d'altres instituts; i l'exposició de Fashion Revolution. He conegut més a prop els problemes de la moda del Tercer Món i m'ha ajudat a conscienciar-me.

Per últim, l'entrada que més m'ha aportat és la que ja he dit abans, la biografia lingüística, perquè m'ha fet aprofundir en la meua família, X i conéixer millor les meues arrels.

En general m'ha paregut un curs interessant i on he aprés, només m'agradaria que els exàmens contaren més percentatge de la nota.

Biografia Lingüística

Jo, personalment, em consideraria plurilingüe. Parle castellà com a llengua materna, però des de xicotet sempre he estat en contacte amb el valencià a l'escola, fent-me així bilingüe. Parle valencià amb tot aquell que em parla en valencià, i en castellà amb aquells que es dirigeixen a mi en castellà, sense distinció entre l'una i l'altra. Si he de começar jo la conversa, ho faig en castellà, perquè ho he fet sempre.

A part d'aquestes dues llengües, també parle anglès amb fluïdesa. Vaig començar a estudiar-ho quan tenia sis anys,X i he viscut quatre mesos en Irlanda, per tant tot i que no és la meua llengua materna l'utilitze sense cap problema quan parle amb algú que desconeix el valencià i el castellà, com quan viatge a l'estranger.

Per últim X també parle francès. L'estudie des dels huits anys, i en general puc mantindre conversacions en aquest idioma amb gent que ho parla amb fluïdesa, però de vegades em quede penjat perquè no sé com dir el que vull dir o perquè no entenc el que em volen dir.

M'agrada molt llegir llibres, sobretot de fantasia, tant en castellà com  en valencià per igual, i de vegades agafe algun llibre en anglés, però el meu nivell de francés no és suficient per a llegir novel·les en aquest idioma.

La meua família ve de diverses parts d'Espanya, i cadascun dels meus avis tenia un perfil molt diferent, i això ha afectat al desenvolupament de la llengua en la meua ascendència.

Primer començaré amb la part de mon pare.

El pare de mon pare va nàixer en Màmoles, un poblet de cent habitants prop de Zamora, però amb setze anys es va veure allistat a l'exèrcit per la força durant la Guerra Civil, i traslladat a Quart de Poblet. Després de casar-se va viure tota la seua vida a Manises. Va ser militar, i en aquest àmbit no va necessitar més que castellà. Només parlava aquesta llengua, i tot i que va viure ací més de setanta anys mai va aprendre valencià. Si que ho entenia, però no sabia parlar-lo. Era un bilingüe passiu. La mare de mon pare va nàixer a Monserrat, i parlava valencià amb la seua família, un valencià de poble en el seu dia a dia. Va conèixer el meu avi i va viure a Manises. Degut al permanent contacte amb el castellà, parla un valencià molt apitxat, i un castellà amb moltes interferències del valencià. És bilingüe activa. Entre ells el meu avi sempre parlava castellà, però la meva àvia li parlava tant en castellà com en valencià. Van criar als seus fills en ambdues llengües, per la qual cosa els seus cinc fills són bilingües actius, entre d'ells, mon pare.

Mon pare parla valencià i castellà com a llengües maternes, X i va aprendre anglès (el parla amb fluïdesa), francès (és capaç de comunicar-se), i és capaç d'entendre l'italià.

Ara per part de ma mare.

El meu avi va nàixer en el si d'una família rica (la meua besàvia era la marquesa del Túria) a València, on només es parlava castellà, i mai va aprendre valencià, perquè no es relacionava amb ningú que li parlara en aquest idioma. En canvi, si que va aprendre un poc d'italià, de francés i d'anglés. Per la seua part, la meua àvia va nàixer en Albacete, en una família de setze germans. Per aquesta raó va haver-se de mudar molt jove a València a buscar treball, i ací va acabar treballant com a criada per a la família del meu avi. Així es van conéixer, i van acabar casant-se, tot i les objeccions que posava la marquesa. Com que en aquesta casa només es parlava castellà, la meua àvia només ha parlat castellà en tota la seua vida, i amb moltes dificultats entén el valencià tot i haver viscut a València.

Amb aquesta família, ma mare va nàixer a València però no va parlar valencià fins que va ser major d'edat i va anar a la universitat, on el va aprendre i va passar el Mitjà. Hui en dia no és capaç de parlar-lo però encara ho entén, ja que des d'aleshores no ha tornat a utilitzar-lo activament.

Després de tot açò a mi sempre m'han parlat castellà a casa, però he aprés valencià al col·legi.

L'única persona que em parla en valencià de la meua família és la meua àvia, i em llegia llibres en valencià quan venia a casa. Ara, com que té molt mala memòria, no sempre se'n recorda de qui sóc. Per això quan em reconeix com el seu nét em parla en valencià, però quan no sap qui sóc, em parla en castellà.

 

Deures

Hui en dia, (no cal coma) molts alumnes es queixen de l'excés de treball a casa o deures. En la meua opinió, no hauria d'haver-hi treballs si tenim deures dia a dia. Molts professors donen deures, i quan els alumnes es queixen, diuen que són solament uns pocs exercicis. És veritat que EN són solament uns pocs, però tenim més de deu assignatures, a més de treballs de les diferents assignatures.

Per això, jo no tinc cap problema amb una assignatura en concret, sinó amb el conjunt d'aquestes, que ens superposen deures i treballs sense adonar-se que, tot i que per si sols no són massa treball, tenim el mateix treball en les diferents assignatures. Això sumat al fet que en els cursos més avançats hem d'estudiar dia a dia per als exàmens.

El sistema educatiu està massa present en la vida dels adolescents. Tot està envoltat per aquest, i només s'aprén el que el sistema dicta. No funciona com deuria si un adolescent no estudia per motivació d'aprendre, sinó que estudia per angoixa i por a suspendre. Hauria d'ocupar menys hores, i donar més temps a altres maneres d'aprendre, altres activitats, altres formes de vida que no siguen únicament soterrar el cap entre llibres.

Jo, particularment, sóc molt curiós, m'agrada aprendre, sóc bon lector i disfrute llegint, però el sistema educatiu no em motiva.

noves tecnologies

En la meua opinió, és important que les famílies acompanyen els adolescents en l'ús responsable de les TIC, sobretot donant exemple.
Tota la família ha de seguir els mateixos criteris, i l'adolescent també ha de ser pres seriosament a l'hora de decidir. No és el mateix que passe tres hores veient vídeos a passar-les estudiant en Internet. Per aquesta raó han de parlar pares i fills per saber que es fa amb el temps i decidir el que és apropiat i el que no, però que tots tinguen veu.

Relat de Marca

El relat de marca és la història que relata, el que representa.
El relat es presenta als anuncis, a la publicitat,* i per tot arreu. Quan compres un producte no es tan sols el producte el que compres, si no la marca,* i el que la marca representa, el seu relat.
Les marques actuals han deixat de costat el vendre un producte per el producte, perquè hi ha tanta oferta que per a diferenciar-se utilitzen els logos i els relats de marca. Aquesta història parlar d'ecologia, de compromís social de la marca, de que els seus productes et converteixen en una altra persona... El que siga. Simplement és el que intenta transmetre la marca, pot ser real o no,* però gràcies a açò la gent comprarà els seus productes.
La autora va parlar d'un cas que a mi em va cridar molt l'atenció, el cas de Benetton-Toscani. Jo no sabria dir quin n'era el relat dels seus anuncis, que es basaven en mostrar escenes de pobresa, violència i desigualtat. Però el relat quin era? Què relació tenen aquestes escenes amb una marca de roba??
Jo no ho sé i per això dic que no sabria dir quin n'és el relat, però definitivament creava una crítica social, i feia que Benetton estiguera en boca de tothom. Potser no parlaven dels seus productes, però parlaven d'ells, i per aquesta raó tenien moltes vendes. De fet, des que van fer fora a Toscani, van baixar considerablement les seves vendes.

Les marques al Segle XXI

Les marques han evolucionat molt al llarg del temps. Des de sempre s'han intercanviat béns, però fins a fa no més de cent anys no hi havia un mercat com el que tenim hui dia. El mercat actual no podria existir sense les marques. Primer al mercat es creava oferta perquè hi havia una demanda, aleshores les marques creaven els productes per a l'oferta. Però açò va anar canviant fins al mercat actual, el mercat del S.XXI. 

Avui dia l'oferta supera la demanda als països rics. Les marques produeixen i produeixen, i ens claven al cap que el que s'ha de fer és consumir i consumir. Per a aquest objectiu utilitzen diversos mètodes, com l'obsolescència programada, que es basa en crear els productes de curta duració. Els productes no són creats per a aguantar el màxim temps possible, són creats per enganxar al consumidor a aquesta marca i que quan aquest producte deixe de funcionar compren la nova versió, de la mateixa marca. Aquesta és altra estratègies.
La publicitat també ha canviat. Ja no és tant el producte sino el que representa. El que es ven és la marca,* dos productes poden ser iguals, però per tindre el logo de la marca "bona" és més car. Perquè és important el que representa comprar a eixa marca, ja siga per estatus socials o pel relat de marca.

Les marques al nostre dia a dia

Al nostre dia a dia les marques es troben per tot arreu. Vivim en una societat en què tot i tothom és o pot ser una marca. Allà per on vages hi haurà un anunci o una tenda. Tot i que una persona estiga en contra de les marques o que provi de no comprar coses "de marca" sempre comprarà els productes a alguna marca, perquè tot és una marca. No totes compleixen amb les normes de tractament de treballadors, o de comerç just, i el nostre deure com a consumidors responsables hauria de ser assabentar-nos ben bé del transfons de cada marca i decidir a qui comprar. També he de dir que açò seria més fàcil si les marques donaren tota la informació sobre elles mateixes.

Jo crec que sóc un consumidor responsable. No em deixe guiar per la publicitat que hi ha tot arreu i intente assabentar-me de la informació de les marques abans de comprar els seus productes. Tot i això, jo també sóc influenciat per la publicitat, perquè no em deixe guiar per ella però no és pot evitar que tant de temps escoltant i veient els anuncis se't clavi al cap.

Hurling i futbol gaèlic

El hurling és un esport que es practica únicament a Irlanda. Es juguen un camp com el de futbol però els pals verticals s'allarguen fins als 6-7 metres. Es juga amb una pilota petita i dura, pareguda a una pilota de beisbol.

La pilota és colpejada amb un bat acabat en una superficie plana i es pot agafar amb la mà. Però per a correr amb la pilota es manté en equilibri sobre el bat.

En el camp juguen quinze contra quinze amb un porter cada equip.

Passar la pilota entre els dos pals per damunt de la porteria és un punt i clavar gol són tres punts.

El futbol gaèlic o GAA* com diuen ací* també es practica únicament a Irlanda.
Es juga al mateix terreny i amb la mateixa puntuació que el hurling.
La pilota és com una pilota de futbol però un poc més dura i pesada.
Els jugadors corren amb la pilota a les mans però cada cinc passos han de colpejar-la amb el peu.
Per passar la pilota s'ha de xutar amb el peu o colpejar-la amb la mà contrària.

La meua estada a Irlanda (2n capítol)

L'institut en el que estudie es diu St.Colman's College,* i és un institut de xics. En Irlanda els cursos d'institut van de primer a sisé. Jo estic estudiant cinqué, el que correspon a primer de batxillerat. Quan acaben tercer tenen una revàlida,* després quart és un curs de transició en el que no s'estudia quasi, és un curs relaxat; i quan acaben aquest* tenen cinqué i sisé en els que estudien per al "Leaving Cert" que es correspon amb les nostres proves PAU.

A mí no m'agrada la idea de fer una revàlida a tercer, però si tindre un curs sense haver d'estudiar.

Al sistema educatiu irlandés l'esport és part de l'ensenyament i els instituts tenen equips de futbol, hurling, gaèlic, bàsquet... Entrenen després de classe i juguen els partits en horari escolar,* alquil•len un bus entre tots i van al camp, com si fóra una excursió, és a dir* no tenen classe quan tenen partit (un o dos al mes).

Entren a l'institut a les nou menys quart i tenen un pati i una hora per a menjar,* i ixen a les tres i mitja, estan menys temps en classe que en Espanya.

A mi m'agrada més aquest horari, però no la manera de donar classe i estudiar, totalment basada en redaccions i en escriure molt, i poca en pràctica i exercicis.

En definitiva, prefereixo estudiar a Espanya, tot i que hi ha coses millors ací.

Aquesta és una foto de l'institut

La meua estada a Irlanda (1r capítol)

Sóc Pablo Fuentes i estudie al Ferrer i Guàrdia, però aquest any estic estudiant el primer trimestre a Irlanda.

Estic vivint amb una família que m'acollix durant la estada al poble de Fermoy, un poble d'uns sis mil habitants al sud d'Irlanda. No és massa gran però té pubs, farmàcia, piscina, gimnàs i equips de futbol, de rugby, de gaèlic, hurling..., és com un petit barri de València amb tots el serveis bàsics, i està sempre ple de gent als carrers. Solament hi ha tres instituts al poble (un mixt, un de xiques i un de xics) i tots els adolescents es coneixen entre ells. La gent ací és molt agradable i són molt educats; per exemple, sempre cedeixen el pas els cotxes, tot i que no hi haja pas de vianants.

La cultura del menjar és diferent també. Ací prenen el dinar al voltant de la una o les dos i el sopar, que sol ser un menjar de creïlla, verdures i carn, més o menys a les cinc de la vesprada, i per la nit beuen una beguda calenta amb galetes o algun snack a l'hora del te. No utilitzen pràcticament oli i en comptes d'aquest n'utilitzen la mantega.

En Irlanda, el clima és fred i plou quasi cada dia. En octubre ja havíem baixat dels zero graus.

En definitiva, tot i que fa fred, m'agrada aquest petit poble.

Per què el cel és blau?

El cel es veu gràcies a la dispersió de la llum blanca que es produeix quan les radiacions del Sol travessen l'atmosfera.
La llum blanca és la llum que arriba del Sol i està formada per les radiacions corresponents als colors de l'arc de Sant Martí. En travessar l'atmosfera aquests colors es dispersen.
Els que tenen la longitud d'onda més curta són els que més es dispersen, és a dir, violeta i els colors que es pareguen, com el blau. Per aquesta mateixa raó quan per la vesprada la llI'm de vesprada ha de travessar més atmosfera, es veuen colors vermells perquè al trapassar més atmosfera aquests també es dispersen.

Fonts:
Edu365
https://www.google.ie/url?sa=t&source=web&rct=j&url=http://www.edu365.cat/primaria/faqs/natural/celblau.htm&ved=2ahUKEwi4pYi0k67eAhUpLsAKHfFcAzEQFjAAegQIARAB&usg=AOvVaw2UIogCerln8KZz4JzwgdIU
Visitada 30 d'octubre.

Viquipèdia
https://www.google.ie/url?sa=t&source=web&rct=j&url=https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Color_del_cel&ved=2ahUKEwi4pYi0k67eAhUpLsAKHfFcAzEQFjADegQICBAB&usg=AOvVaw1kzCrth4ggqlme0kIOUiRE
Visitada 30 d'octubre.

Act 2 - Pàg 13 - Unitat 1

Abans de tot he de dir que que em fascina aquest projecte. M'encantaria vore-ho realitzat i no diguem ja viure en un d'aquests edificis flotants. Però no crec que arribe a vore-ho en acció. Crec que sí que és realitzable, de fet és una idea que em pareix molt bona solució per a erradicar molts dels problemes energètics i ambientals actuals al món, però si arriba a passar serà dins de molts anys, després del 2100. I que tot i que aquest projecte es realitzara en meys de cent anys, primer únicament tindrien l'oportunitat de viure en un edifici d'aquests uns pocs privilegiats . I després peruquè fóra possible que s'estenguera a les masses trigaria molt de temps, a més de que s'hauria de trobar com produir els edificis en massa a baix cost. Però definitivament jo crec que és una realitat futurible, molt interessant i que val la pena dur a terme.

 FUENTES P

La frase subratllada fixa't que no està acabada. Refes-la