Memòria del portafoli i del curs

 La meua expectativa a principi de curs era com la de sempre, anar just de nota, és a dir, amb un quatre coma alguna cosa o traient un cinc just; no tenia més expectatives, ja que de normal sóc un xic que no s'esforça en les assignatures i després això li passa factura a final de curs, que té tot acumulat, ple de treballs, exàmens de recuperació X en la vida d'un estudiants tot un infern. Les novetats que m'he trobat han sigut la dificultat de tots en general amb els pronoms personals o coses per l'estil. Jo tinc d'aquest curs una bona valoració, hem sigut en general una bona classe, amb la majoria de gent amb bones notes (en el meu cas no) i la dificultat s'ha notat en el canvi de tercer a quart.                                                                                                                  
L'ús que li hem donat al blog portafoli ha sigut com una llibreta electrònica, només ens hauria faltat fer anotacions; ens ha sigut útil per a tots al meu entendre perquè ens ha servit com una guia de aprenentatge, perquè hem escrit ací totes les entrades al blog i  en veure les nostres correccions ens assabentem dels nostres errors i cara a Batxiller ho veig bé perquè és com una guia de com fer un bon text.

Les entrades al blog que més destaque son Biografia lingüística i Masashi Kishimoto, així per damunt son les que més he gaudit fent perquè son coses que m'interessen o m'agraden: L'entrada de la Biografia lingüística, perquè he descobert les varietats que té la llengua i la de Masashi Kishimoto, perquè és l'autor d'un dels meus mangues preferits "Naruto".

Les dues entrades que em semblen millors o més interessants són Biografia lingüística i Els Relats de Marca, ja que al mateix nivell són textos amb els quals hem aprés més termes i coses amb les quals aprenem a saber més sobre un mateix i l'explotació.

FELIÇ ESTIU!

1. 

Biografía lingüística

Per a començar, jo em pararia a pensar, què són les llengües? jo el definiria com un medi de ccomunicació. Després em faré aquesta pregunta. Com la identifique jo? a veure, tècnicament jo ho identificaria com un mitjà de comunicació, però també el pots identificar com un senya d'identitat,X en el meu cas; jo diria que és més com un mitjà de comunicació, perquè al contrari que altres persones que tenen com a llengua materna, com poden ser parlants de llengües índigenes, com poden ser quítxua (el meu avi és un parlant actiu, ja ho comptaré més endavant), en el meu cas, la meua llengua materna és l'espanyol, que és un idioma molt parlat en el món, X per això ho deia, que els parlants de llengües quasi extintes o extintes, el tenen més com una senya d'identitat

Des de xicotet, amb els meus pares, familiars... he parlat espanyol, però ja en infantil com em vaig començar a relacionar-me amb més xiquet/es que parlaven valencià, i a més les professores també ens parlaven en valencià, llavors es pot considerar que ja des de xicotet sóc un parlant actiu de l'espanyol tant com el valencià. Per explicar-ho millor, les llengües que jo parle fluidament són l'espanyol i valencià , però normalment el castellà l'use de manera quotidiana pel fet que ho parle a casa, és a dir , que és la meua llengua materna i paterna, X jo em considere que sóc actiu en castellà, pel fet que l'use diàriament tant a casa com en l'institut, però en referència al valencià, em sent actiu però no al 100% pel fet que ho entenc perfectament però no el tinc d'ús diari i hi ha coses que no entenc a la perfecció, paraules molt col·loquials, coses per l'estil...X respecte a unes altres X jo estudie anglés, però no ho domine a la perfecció

Com a curiositat, com he comentat abans, he esmentat que el meu avi és parlant actiu del quítxua, i amb aquesta llengua passa alguna cosa que hem donat com el terme de procés de substitució, pel fet que els colonitzadors espanyols van implantar l'espanyol a Llatinoamèrica,i llavors l'espanyol passà a ser la llengua oficial de Colòmbia, que és el lloc de naixement dels meus pares, avi... 
Com a últim; intentaré reflexionar sobre la meua biografia lingüística, X per a començar, intentaré parlar valencià amb més gent i així poder millorar-ho, i així successivament amb més llengües que vulga aprendre. En fi, com ja és l'última entrada:

FELIÇ ESTIU!

Deures

Com puc començar el text? No sé per on començar, deures d'una assignatura o en la totalitat? es a dir, una metodologia escolar. Doncs jo vaig a donar el meu punt de vista de com seria per a mi una metodologia escolar perfecta

Per començar, una cosa que jo canviaria serien llevar els deures extraescolars als alumnes, perquè això li lleva temps a l'alumnat que podria aprofitar fent altres coses com practicar un esport o estudiar una assignatura.
Açò no passa en totes les assignatures, és a dir, que en algunes assignatures posen més deures que en altres. Com per exemple, Història, és una assignatura que a vegades posen molts deures i això lleva temps extraescolar.
Quant al sistema educatiu, jo crec que a Espanya esta prou mal (m'estic anant del tema, però vull dir-ho) és a dir, que 'qualsevol persona' pot obtindre el graduat de l'ESO, perquè sense fer 'res' en set anys es pot traure, jo canviaria l'exigència acadèmica, és a dir, si no eres apte per a passar, com mínim posar un màxim d'assignatures suspeses per a poder recuperar.

¿És aconsellable que les famílies acompanyen els adolescents en l'ús responsable de les TiC?

¿És aconsellable que les famílies acompanyen els adolescents en l'ús responsable de les TiC? Jo, que sóc un xic que experimenta diàriament amb aquestes tecnologies, la meua opinió principal és que està bé regular-les, tindre un control sobre aquestes, però no molt exagerat.Vull dir, per exemple, els meus pares em lleven els videojocs i la consola en la setmana i al cap de setmana me'l donen amb tota la llibertat, (falta alguna connector) les notes, no sóc un alumne d'excel·lent, no arribe quasi al suficient, però en gran part és pels videojocs.
Com a conclusió, és recomanable un control però no molt fort per part de les famílies, deixar un temps per a l'entreteniment, però a soles unes hores.Doncs, jo done el meu sí.

J.ZARAMA

Els Relats de Marca

Quan va vindre l'autora del llibre, Pilar Alonso, a l'institut, la veritat és que pensava que no anava a assabentar de res ja que en aqueix moment no m'hi havia llegit el llibre; però en acabar la xarrada em va incitar a acabar-me el llibre.

Després d'acabar-me el llibre i comparar alguns apartats de la segona part del llibre, i una de les coses que més m'impactà va ser això del poble barrufet en Júzcar. La raó per la qual Júzcar es va convertir en "El poble barrufet" va ser perquè Sony els va oferir ser el poble de la pel·lícula com a promoció.

El que va sorprendre va ser que un poble sacrificara l'estètica del seu poble amb la condició de rebre diners, encara que en l'actualitat ja no té color blau que els caracteritzava dels nans blaus; una curiositat que cal recalcar d'això és que en tot el poble va haver-hi un habitant que es nega i fou l'única casa sense ser pintada.

Les marques del segle XXI

La marca és el que dóna identitat i significat a un producte o servei concrets; en una marca hi ha tres tipus: 

Tradicional (Del segle XIX i els primer anys del segle XX)

 -Producció artesana

 -Intercanvis personals

 -Funció denominació

 -Distribució reduïda

 -Publicitat referencial

 -Capitalisme

Moderna (Dels anys vint fins als a la dècada dels vuitanta)

-Producció estandarditzada

 -Intercanvis anònims

 -Funció de distinció

 -Xarxes complexes de distribució

 -Publicitat estructural

 -Capitalisme de consum

Postmoderna (Desde la dècada dels vuitanta fins a la actualitat )

-La identitat visual

-Els missatges simples

-La capacitat per crear relats i símbols

-La continuïtat i coherència entre els diferents missatges de la marca

-La condensació del sentit de manera que un logo

-El caràcter distintiu

Les marques en el meu dia a dia

Per a començar, no em considere un xic que estiga molt interessat en les marques de qualsevol tipus (de roba, electrònica...) més bé* deixe que els meus pares, amics, familiars em compren les prendes o les coses que em vullguen comprar/regalar al seu gust. Diguem que les marques que més utilitze són de l'empresa Inditex i Sony, ja que per exemple de Sony normalment es compren consoles, videojocs, càmeres... i d'Inditex normalmente em compren els vaquers i algunes camises en Bershka i Pull and Bear. 
Però gràcies als últims documentals,* llibres que he estat llegint i m'he conscienciat de les situacions en què viuen i treballen moltes persones 
de països com Bangladesh o Cambotja ,* intentaré conscienciar la meua gent pròxima que intente canviar els llocs on compren les coses, que miren d'on ve  i intentar comprar coses de marques que no exploten els treballadors.

Masashi Kishimoto

Masashi Kishimoto (岸本斉史, en japonés) va nàixer el 8 de novembre de 1974 en Nagi, Katsuta, Okayama, Japó; és un popular dibuixant de manga, el seu manga més venut és 'Naruto'. Al creador de Naruto li apassiona el manga i l'anime i veia les sagues d'Akira Toriyama, el creador de Dragon Ball i del qual és fanàtic. Porta dibuixant manga des que anava a l'institut. Tot va canviar quan va començar a llegir li revista Shonen Jump. Kishimoto va enviar un parell de mangues a la revista, però li'ls van rebutjar. Encara així va seguir amb el seu somni sense perdre la il·lusió i se li va ocórrer una idea, un manga de un aprenent de ninja! i així és com el seu somni es va fer realitat i com va nàixer Naruto.

He triat aquest personatge perquè és l'autor d'un de les meues 'mangues' i 'anime' favorits el qual és 'Naruto'. Aquest anime a mi m'ha influït mentalment pel fet que alguns personatges tenen unes històries molt interessants que t'ajuden a reflexionar, des del valor que té la vida fins a a detectar els qui són els teus vertaders companys, els que t'aprecien de debò.

Què és la vida?

  

Què és la vida? És un terme una miqueta difícil de respondre perquè depèn de diversos punts de vista. Primer, vaig a definir el concepte de vida segons la meva opinió i després els tres punts de vida.

El concepte de vida és complicat de definir, ja que depenent de la disciplina en la qual ens situem seran obtingudes diverses respostes, que poden resultar fins a antagòniques entre si. 

Des de la biologia, es defineix a la vida com la capacitat de nàixer, respirar, desenvolupar-se, reproduir-se, evolucionar i morir. A més per a considerar que hi haja vida des d'aquesta òptica, és necessari que hi haja un intercanvi de matèria i energia.

Des de la física, pot ser entesa com el temps que duren les coses o bé com la fase evolutiva, és a dir, que els estels tenen vida, cosa que resultaria incompatible des de la biologia.

Des de la filosofia,  és difícil de definir, ja que depenent del filòsof i el corrent que s'analitze, la resposta que s'obtindrà serà diferent. Trobem filòsofs en contra de la distinció feta entre “cos i ànima” o “raó i cos”. Per a altres filòsofs, la vida és un conjunt d'experiències. Dins d'aquesta concepció* la vida no pot ser entesa per les altres disciplines ja que és alguna cosa que esdevé, li succeeix als éssers vius,* és per açò que no pot ser definida exactament.

Fonts:
https://concepto.de/vida/
https://www.softcatala.org/traductor/

Act 11 Pg.23, Valencià, 4T d'ESO

Zarama J

Act 2 - Pàg 13 - Unitat 1

El que jo pense és que depén del punt de vista des del qual ho interpretes, perquè per exemple, pots pensar que és una realitat futurible només si penses que la tecnologia i l'arquitectura arriben a evolucionar fins a punts tan alts. L'altre punt de vista és el de la ciència-ficció, pel fet que es pot creure que en l'actualitat fer que un edifici aquest ancorat al costat d'un terreny marí, o un ecosistema mòbil a causa de no confiar en l'evolució de l'arquitectura. Però si hagués de triar, triaria una realitat futurible, perquè si confie que tot evolucionarà fins al punt que redacta en el text.

ZARAMA J