Biografía Lingüística

Per a començar, parlaré sobre les llengües que parle. Hi ha tres llengües que puc dir que sé parlar. De les tres, la que millor controle és el castellà.
Jo vaig nàixer a Holanda. Però abans que començara a parlar, la meua família i jo ens mudarem a Espanya. Això va fer que la meua llengua materna fóra el castellà i no el neerlandés. Encara que cap dels meus pares saberen parlar valencià, com vivíem a València, la meua germana i jo vam aprendre valencià en el col·legi. Fins a cinqué de primària jo parlava el valencià amb total normalitat com qualsevol altre de la classe. Però quan tenia 11 anys ens mudarem a Florida, Estats Units. Jo vaig deixar Espanya amb un nivell d'anglés molt bàsic, el que ens ensenyaven en el col·legi i en l'acadèmia. Igual que el meu estil de vida, la llengua va ser un procés d'adaptació. Els primers mesos que vaig estar allí el 80% del que deia eren coses com a "I don't undersand" o "Can you repeat, please?". El fet que estiguérem a Florida va alentir el meu aprenentatge d'anglés, ja que a Florida hi ha molta gent que sap espanyol i no era estrany que en la meua classe hi haguera algú que sabera almenys entendre l'espanyol. Al final, encara estant als Estats Units, continuava parlant bastant espanyol. Per desgràcia, aquest no va ser el cas del valencià. Al cap d'un any el meu nivell de valencià ja havia empitjorat, i encara que a l'estiu tornava a València, els dos mesos i mig d'estiu no compensaven la falta de valencià de tot l'any (en part perquè només parlava valencià en el col·legi i amb els amics parlava en castellà). Després de quatre anys als Estats Units vam tornar a València, i una vegada més la llengua va ser un procés d'adaptació. Amb el castellà no vaig tindre problemes perquè mai el vaig deixar, però el valencià estava en un punt en el qual cada vegada que intentava parlar-ho m'eixien paraules en anglés i em costava molt recordar-me de com es deia aquesta cosa o l'altra, però a poc a poc, a mesura que més escoltava i parlava el valencià més ràpid traduïa al meu cap el que volia dir.

Encara continue cometent un munt d'errors al parlar, i no solament en valencià. Només espere que no hagen de passar altres quatre anys per a poder parlar amb la normalitat amb la qual parlava en cinqué de primària.

Deures

Per experiència personal puc dir que el sistema educatiu a Espanya no està a l'altura d'altres països com Suècia, els Estats Units i el Canadà. En el sistema educatiu d'Espanya els alumnes estan explotats per la quantitat de deures, exàmens i treballs que han de fer.

El sistema educatiu està dissenyat d'una forma en el qual els alumnes constantment tindran coses que fer, i això estressa i atabala. Per exemple, en classe d'història et posen quatre exercicis sobre el que heu donat en classe, després en matemàtiques igual, després en castellà, biologia, anglés… Els alumnes de l'ESO i batxillerat tenen al voltant d'11 assignatures. D'aquesta manera els alumnes quan arriben a casa han de fer un munt d'exercicis en un temps que la majoria no tenen. Als Estats Units això no és un problema, ja que els alumnes només tenen sis assignatures, i dues d'elles són optatives. Al contrari que en el sistema educatiu d'ací, als Estats Units el sistema s'adapta a les capacitats de cada alumne de manera que sempre hi haja una eixida per a ells. Per a cada assignatura hi ha tres nivells de dificultat: el bàsic, el “advanced” i el “AP”. Això ajuda al fet que els alumnes, encara havent de treballar per a treure resultats, no s'aclaparin per la quantitat de tasques que fer.

Relat de Marca

Un relat de marca és una història narrada per una empresa l'objectiu de la qual és transmetre als seus clients que els seus productes causen un sentiment positiu. La manera de fer això és a força de narrar una anècdota al seu públic on el protagonista experimenta sentiments commovedors que indirectament es relacionen amb l'empresa o els seus productes. Per exemple, moltes marques de cervesa, conten històries d'amor o amistat on es troba el seu producte en una de les escenes, com per exemple una conversa commovedora. Cal destacar que un relat de marca no compte necessàriament la història de l'empresa ni tracta de vendre directament el seu producte, però intenta que es relacione un bon sentiment amb el qual han d'oferir i així augmentar les vendes.

VISSER S.

Les marques en el meu dia a dia

Jo no soc una persona al la que l'importen massa les marques i que utilitza tres o cuatre marques en concret perque son "millor" que unes altres a l'hora de triar roba o unes sabates.

Si bé és cert que no n'hi ha moltes marques que m'atraiguen, si que n'hi ha una marca que m'ha marcat molt em la meva vida. Eixa marca es Nintendo.Cuan era petit

Hayao Miyazaki

Hayao Miyazaki va nàixer el 5 de gener de 1941 en Tokio, Japó. Amb el seu amic Isao Takahata, que va morir fa uns mesos, va fundar l'estudi d'animació 'Studios Ghibli'. Entre les seues pel·lícules destaquen "El viatge de Chihiro", "La princesa Mononoke", "El meu veí Totoro", "El castell ambulant" i "Ponyo" entre altres 36 pel·lícules. En 2013 es va retirar com a director dels projectes d'animació dels Studios Ghibli. En l'actualitat Hayao Miyazaki té 77 anys.

El vaig triar perquè quan era petit, vaig veure El castell ambulant i em va agradar tant que em van començar a apassionar els dibuixos animats. Ara quan veig una pel·lícula dels Studios Ghibli pense la quantitat de treball que hi ha darrere de tot això i em fascina la imaginació que té Hayao per a crear aquestes històries increïbles. De fet, crec ja no es fan pel·lícules amb històries tan bones com va ser la princesa Mononoke o El viatge de Chihiro. Crec que també una de les raons per les quals el vaig triar és perquè quan pense en el meu futur, pense que m'agradaria no parar de fer coses que m'apassionen amb amics de tota la vida com va fer ell. És quelcom que desitge molt fortament.

Què és la vida?

La Vida és un conjunt de reaccions bioquímiques l'últim resultat de les quals és la reproducció.

Els organismes vius es poden reproduir de dues maneres. De manera sexual, que és quan un mascle i una femella intercanvien el seu ADN, i de manera asexual, que és quan un organisme es reprodueix (en aquest cas "clona") sense modificar el deu ADN. Com quan una estrela de mar perd un braç i es forma una altra estrela de mar.

Però els virus per exemple no són éssers vius, perquè encara que tenen ADN, no tenen un metabolisme per a reproduir-se. Necessiten un organisme viu per a infectar-lo i d'aquesta manera seguir existint.

La vida té dues característiques comunes. Que tots els organismes vius tenen metabolisme, que bàsicament és la utilització de l'energia per a realitzar reaccions bioquímiques, i el creixement o desenvolupament, que és l'evolució.

És a dir, la vida són organismes vius que fan reaccions bioquímiques, ja que tenen metabolisme que els capaciten per a reproduir-se.

Dr. Ana Conesa (Profesora de bioinformàtica de la Universitat de Florida)

Act 2 Pag. 13

Jo considere que aquest projecte és més bé ciència-ficció. Jo crec que no és possible fer una construcció quasi tan gran com una ciutat.

Per començar, no es podria construir perque no es pot construir una edificació tan gran a terra, i tampoc es podria a l'aigua perque s'afonaria abans de completar la construcció. Tampoc es va comentar res en el text sobre com faran per a sobreviure a una tempestat, un huracà o altres fenòmens naturals. Si es mencionava com podran tindre recursos alimentaris, però no com aconseguiran per exemple medicina, una vegada s'haja acabat les reserves de medicina. Per això crec que aquest projecte no és real i més bé és ciència-ficció.

VISSER S