Memòria del portafoli i del curs

A principi del curs les meues expectatives en la matèria de valencià eren senzilles, aprovar l'assignatura fent el mínim esforç possible per aconseguir-ho.

Però els primers exàmens del curs no van ser brillants, i em vaig adonar de seguida que calia aplicar-se un poquet més. Per si no n'hi hagués prou, valencià és una assignatura de les més difícils (o almenys per a mi) per l'escrit, com els verbs, els complements o els barbarismes.

La veritat és que he entrat al blog sols quan havia de fer-ho per escriure o per a corregir. Mai no m'he preocupat per veure les entrades dels altres. Es pot dir que el blog m'ha servit per a pujar la meua nota i per a millorar a nivell escrit (encara que encara falta molt per millorar) i trobe que sí que seria útil per batxillerat.

Unes de les activitats que més em van agradar van ser l'entrada sobre els deures i la de les marques en el meu dia a dia. Vaig aprendre que les marques ens tornen diferents i que hi ha moltes formes de boicotejar-les i d'evitar-les.

Per a mi els meus millors escrits són "Biografia lingüística" i "Fer deures", perquè són els més sincers.

La meua proposta és continuar amb el blog l'any que ve i que tinga el mateix funcionament d'enguany.

Biografia lingüística

Jo parle castellà, valencià, francés i una mica d'anglés, però en el meu dia a dia parle sobretot castellà tot i que vaig aprendre primer el francés.

Açò demostra que el lloc en el qual creixes exerceix una forta influència sobre la teua llengua dominant.

Utilitze totes les llengües que sé per comunicar-me i per enriquir-me i les vaig aprendre totes quan era xicotet, excepte l'anglés, llengua que encara estic aprenent (com totes, ja que no hi ha cap llengua que parle perfectament).

Evidentment, no tinc el mateix coneixement de totes les llengües que parle i tampoc em sent més còmode parlant valencià que anglés, és a dir, em sent còmode parlant cada una de les quatre llengües que sé, però la llengua que més parle actualment és el castellà per la influència del lloc on visc.

Quan jo era xicotet la meua mare estava a casa i el meu pare treballava al matí, aleshores ella em va aprendre el francés molt ràpidament de manera que quan vaig anar a la guarderia sols sabia parlar francés, però per sort tenia un bessó, el sol amb qui podia parlar a la guarderia. En aquell moment la meua llengua era un senyal d'identitat, ja que no podia comunicar-me amb ningú.

Encara que no entenia el castellà estava en contacte de la llengua castellana (ja que no es parlava molt en valencià), i molt prompte anava a aprendre-la i anava a convertir-me en un bilingüe actiu més o menys simètric. Però era un bilingüisme social, ja que a la meua casa sols parlava francés. Com els meus avis em parlaven en castellà i no en valencià, vaig tardar un temps a aprendre el valencià, però mentrestant, dels cinc als deu anys hi va haver un procés de substitució lingüística, el francés pel castellà, tot i que vaig seguir sent un bilingüe actiu.

Hui dia sóc un plurilingüe actiu asimètric integrador instrumental, que parla sobretot castellà.

Fer deures

Vaig a parlar dels deures en general i donar la meua humil opinió sobre ells. A continuació també proposaré una solució (tot sota el meu punt de vista).

Seré breu i clar: no m'agraden els deures, i més si són repetitius però sí que els trobe necessaris per a aprendre.

El que tampoc m'agrada és que te'n manen cada dia més i més. Encara sort que no manen deures de totes les assignatures, ja que si ho feren serien irrealitzables. Per últim, el que menys m'agrada és que el mateix exercici consistesca en copiar un paràgraf sencer del llibre, pareix que sols vulguen fastiguejar-te.

L'antídot que propose, (sobra coma) seria el de manar deures però molt pocs en setmana i ja el cap de setmana, un poc més. Tampoc tenen per què manar deures tots els dies; podríem fer-los al final de la classe i així estem lliures a la vesprada.
En aquest text he parlat en general de moltes assignatures però el que he dit estava enfocat a història, ja que és l'assignatura en la qual més deures manen.

Relat de marca

Sí, vaig arribar tard, però quan ho vaig fer els meus companys de clase ja parlàven intènsament amb Pilar Alfonso, l'autora del llibre: (tot) el que encara no saps de les marques. Estaven reflexionant sobre un poble que es va deixar pintar de blau,* sols per poder convertir-se en un espècie de parc temàtic per patrocinar "els pitufos". Debatien sobre com els pareixia aquest fet. Hi havia gent a la que li agradava vore el poble pintat de blau (jo inclòs), i també n' hi havia que deïen que era un complet horror.

També ens va ensenyar unes imatges de dos carrers completament idèntics. El primer no tenia cap anunci, ni panell publicitari, i pareixia un carrer completament net, però un poc solitari. La segona imatge estava repleta de pancartes i de publicitat. Açò feia brillar el carrer, amb llums, i contràriament a la primera, pareixia plena de gent. Era molt impressionant vore com canviaven, fins i tot pareixien diferents!

Les marques al S.XXI

Arribats a aquest punt del llibre, l'autora ens parla de les marques tradicionals, modernes i postmodernes.

Comencem per la marca tradicional, que es desenvolupa en la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XX, i es creen marques molt conegudes hui en dia, com Coca-Cola, Fiat o Nestlé. Els productes eren reduïts i el seu consum obeïa a un calendari precís, relacionat amb les festes, les celebracions o els canvis d'estació.

A continuació tenim la marca moderna que va crear un nou estil de producció que va revolucionar la fabricació. Consistia en produïr en sèrie, cosa que va augmentar molt la quantitat de productes. Abans, en l'època de la marca tradicional, la gent consumia per sobreviure, però ara, comencen a comprar coses no necessàries.
La meua opinió es que la marca moderna ha arruïnat la marca tradicional.

LES MARQUES EN EL MEU DIA A DIA

Les marques en el dia a dia pareixen una cosa indispensable per a l'humà. Encara que sapiem  que són roïnes per a altres persones no ens preocupa, és com si no ens afectara, i per tant ens dóna completament igual. Hi ha anuncis que diuen el següent: " We are what we wear " i el pitjor és que molta gent ho creu i comença a voler més i més, i a malparlar de la gent que no porta roba de marca.

Per ficar uns exemples d'açò, tu estàs passejant el teu gos i et fixes en la roba d'altres persones, de segur que veuràs logos de marques, ja siguen de motxilles, d'ulleres, de roba...

En aquests moments, per desgràcia és molt improbable que ningú no porte res "de marca".

Això per no parlar dels electrodomèstics, amb l'X obsolescència programada o d' Xaltre tipus de marques.
La meua humil opinió és que els anuncis poden canviar la teua concepció de la marca.

                                                         

N'Golo Kanté

       

N'Golo kanté és un jugador de futbol francés professional, amb ascendècia maliana que té ara 27 anys i juga al Chelsea FC. Quan tenia 7 anys recollia ferralla amb l' ajuda del seu pare, i quan aquest va morir al 2002, N'Golo va haver que recollir-ne dues vegades més, i per tant fer el doble de passos. Avui molta gent es pregunta com pot córrer tan ràpid i tant de temps.

L'he triat ja que aquesta persona és un clar exemple de superació; de recollir ferralla a ser un dels millors jugadors del món sencer, i mai es va donar per vençut. Tot açò per a dir que si vols canviar alguna cosa, has de treballar de valent.

                                                                                                    

Act. 2, pàg. 13

                                   

Per a mi, el projecte de Páez és realitzable, però no per al 2100. Almenys fins al 2200, ja que l'ésser humà no busca la supervivència si pot tindre comoditat. És a dir, han d'adaptar el projecte perquè adquirisca aquesta comfortabilitat que tant estimem. Aquest projecte és una gran idea, però sols una errada, per xicoteta que siga, pot llançar-ho tot a perdre. Molta imaginació hem de tenir per projectar un projecte d'aquesta envergadura, però també ha de ser molt meticulós a l'hora de fer-ho. També cal dir que el preu no seria del tot baix, aleshores no estaria disponible per a tot el món.