Memòria del portafoli i del curs

La meua expectativa en valencià era que anàvem a utilitzar molt el llibre de text com en totes les assignatures, però no, quasi no l'hem utilitzat i també que serien classes de valencià normals i em sorprén que haja sigut diferent.

I una novetat ha sigut fer moltes entrades al blog i la Valencianada.

L'ús que he fet del portafoli ha sigut per parlar de temes, de llibres i d'opinions.

M'ha servit per a reflexionar, pensar i analitzar sobre diversos temes.

Sí, jo pense que pot ser útil en batxillerat perquè ja tinc experiència en el blog de cursos anteriors.

Destacaria la de les llengües i la de les marques.

Destaque la de les llengües perquè m'agradat fer-la i perquè descobreixes la teua biografia lingüística.

I destaque la de les marques perquè he descobert la cara roïna de les marques.

Els dos escrits propis que considere millor són la del meu personatge preferit i la de la biografia lingüística.

Els he elegit perquè, primer, el del meu personatge preferit m'agrada molt perquè era un tema el qual podies triar tu i adaptar-lo com vulgueres.

I segon, el de la biografia lingüística també m'agrada molt perquè jo conte la meua pròpia biografia i conec més coses de les llengües que parle.

Suggeriment: utilitzar més el llibre.

Biografia Lingüística

Des de ben xicotet els meus pares m'han ensenyat a parlar castellà, encara que la meua iaia sempre m'ha parlat en valencià perquè volia que fóra bilingüe actiu, però tota la meua família i amics quasi sempre em parla en castellà, llevant a la meua iaia.

Jo parle castellà, valencià i un poc d'anglés, puc llegir els tres idiomes encara que l'anglés em costa un poc més i entenc a la perfecció el castellà i valencià.

Utilitze les llengües per a comunicar-me i la llengua que més parle és el castellà i la utilitze sempre, el valencià el parle molt menys, sols el parle en classe i amb la meua iaia i l'anglés sols l'utilitze en classe i amb alguns amics.

Aleshores jo hem considere bilingüe actiu.

Vaig aprendre a utilitzar la meua llengua en els meus primers anys de vida (infantil i primària) i les vaig aprendre practicant-les en l'escola i en casa.

No tinc el mateix grau de coneixement en totes, X el castellà em resulta molt fàcil parlar-lo, escriure-ho i llegir-lo, X el valencià em costa una mica més parlar-lo i escriure-ho, però llegir-ho no em costa i l'anglés em costa parlar-lo, llegir-lo, però no escriure-ho.

Em sent més a gust utilitzant el castellà perquè és la llengua que em costa menys utilitzar-la i perquè la utilitze tots els dies amb tothom.

La meua iaia sap parlar molt bé el valencià i el parla amb tothom, però no sap escriure-ho perquè en l'escola estava prohibit donar classes en valencià..

Internet i responsabilitat parental

Per una part sí és aconsellable perqué ens poden informar de perills (pàgines web, xarxes socials, hackers, etc.), o ens poden advertir que ens podem destrossar la vista per passar moltes hores de cara a la pantalla.

I per altra part no, perquè els adolescents ja tenen la suficient consciència i responsabilitat d'utilitzar les tecnologies

Però no està malament que ens informen un poquet.

DEURES

En la meua opinió els deures s'han convertit en un tema sobre el qual es podria fer un debat.

Pense que hi ha assignatures en les quals els deures i treballs són importants, però en altres assignatures no faria falta manar deures, per exemple en E.F. i tecnologia.

En el cas de E.F. totes les avaluacions ens fan fer una espècie de treball sobre el qual hem donat i en eixa assignatura no cal que ho manen.

Jo no estic en contra dels deures, però en algunes assignatures els deures no serveixen per a res.

Els deures en general són rebutjats pels alumnes, (falta connector) en part jo estic a favor d'ells perquè repasses allò que has donat en classe i et poden resoldre dubtes.

Però n'estic en contra d'ells a l'hora de manar-los els caps de setmana i vacances perquè ja has treballat durant tota la setmana i un xicotet descans no ve mal.

I per últim, a l'hora de manar deures podrien deixar uns 10 minuts abans que acabe la classe per a avançar.

Fi.

Els relats de marca

En aquesta part del llibre l'autora ens parla sobre moltes marques com Coca-cola, Nestlé, Nike, Apple, Benetton, Antonio Banderas entre altres, i parla de la part negativa de les marques.

El dimecres 30 de gener va vindre Pilar Alfons l'autora del llibre, per a parlar-nos de manera més detallada sobre el llibre i sobre les marques.

Al principi l'autora ens parla de les marques, de com influeixen en la nostra vida, que s'han convertit en una cosa fonamental en el nostre dia a dia. Després ens parlà sobre com les marques influeixen en el paisatge urbà, per exemple, un poble anomenat Júzcar el van pintar tot de blau per a fer publicitat sobre una pel·lícula. BARRUFETS!

També van parlar sobre la marca Benetton, que va utilitzar imatges d'una persona terminal per a fer publicitat.

El que més em sorprén és que una marca com Benetton utilitze gent amb sida i problemes mundials per a fer publicitat, això és el que més em va sorprendre.

Les marques del segle XXI

En aquesta part del llibre l'autora ens fa un recorregut cronològic per la història de la marca i ens conta les tres etapes que ha tingut.

Al principi està la marca tradicional que la seua producció era per a les necessitats reals de les persones, siga com, menjar, poder vestir-se o adquirir altres productes del seu dia a dia. I la marca tradicional tenia la finalitat de donar informació sobre el producte, o siga com totes les marques.

Després aparegué la marca moderna* que va crear un nou estil de producció que va revolucionar la fabricació i aparegué la producció en sèrie que va permetre fabricar molts més productes. Amb aquell canvi els productes no soles s'utilitzaven per a les necessitats sinó que ara passaren a significar alguna cosa com posició social.

Al final està la marca postmoderna, o siga la de hui dia* i ara la marca s'ha convertit en una cosa fonamental per al dia a dia.

Ara a la marca es dóna moltíssima importància, no només pel que significa sinó per la qualitat del producte que crea. També el logo i el nom es fonamental per a identificar si és de millor qualitat o no. També és el capitalisme de consum el que intervé en les marques i les dóna molta més importància del que té.

Les marques en el meu dia a dia

Les marques en el dia a dia de qualsevol persona s'han convertit en una cosa indispensable. La roba que usem, els electrodomèstics que usem, el menjar que consumim estan precedits per marques, el que vull dir és que ara qualsevol producte està precedit per les marques. Gràcies a les marques podem identificar si alguna cosa és de millor qualitat que altra, per exemple, si posem una camisa de Zara i al costat una mateixa però d'una marca menys coneguda o de pitjor qualitat, la majoria de la gent va a escollir la de Zara perquè, com he dit, és de millor qualitat i més coneguda.

Però darrere de les marques hi ha explotació treballadora, on les persones treballen molt per una misèria de diners i les condicions on treballen són. Quan comprem un producte, paguem més per la marca que pel producte en roïnes sí.

I per últim, les marques ens intenten vendre tot molt maquillat perquè darrere hi ha explotació.

James Hetfield.

            

Va nàixer a Califòrnia el 1963. És el vocalista, guitarra, compositor i cofundador de la banda Metallica.
Va tindre una infància dura per culpa dels seus pares, que li van inculcar la ciència cristiana.
El seu pare el va abandonar i sa mare va morir.
Amb allò es va refugiar en la música i això el va impulsar l'èxit.

M'agrada aquest personatge perqué* encara que ha patit* ha pogut seguir endavant.
Tambè m'agrada pel seu caràcter, és un home molt entregat al públic, és divertit i alegre, encara que a vegades és un poc violent.
Finalment, el que més m'agrada d'ell és la seua veu i la capacitat de compondre cançons que té.

D'on ix el nostre instint de supervivència?

                                 

 El nostre instint de supervivència ix dels coneixements i comportaments més bàsics. Quan tenim por se'ns activa l'estat d'alerta, ja que pensem que hi ha un perill i això fa que el nostre instint de supervivència se'ns active.

Per exemple, si estem en una illa perduda i no tenim aliments, potser hem de matar per a sobreviure; en canvi, en una situació normal tu no mataries, però com que estàs en una situació límit, has de fer-ho.

Al que em referisc amb aquests exemples és que si estem en perill o alguna situació similar fem quasi tot el que siga per a salvar la vida.

Viquipèdia, portaloaca.com, monografías.com.

Pàg. 13- Act 2- Unitat 1.

Jo veig aquest projecte més ciència-ficció que una realitat futurible. 

I si es converteix en una realitat futurible seria un gast de diners enorme. Primer,  si un edifici arriba a transportar-se per els corrents* es podria vindre avall o amb el temps perdrà resistència.

El de les tres energies renovables està molt bé per a evitar contaminació,  també els 8000 metres quadrats  per a cultivar cereals i verdures ho veig molt artificial i portar animals a aquell entorn seria un malbé per a ells,  perquè els traus del seu hàbitat natural. Per últim, construir una escola, un campus universitari, un hospital, etc. Seria molt costós i un gran impacte per al medi ambient.

 En definitiva, la meua opinió és aquesta, però alo millor quan ja estem morts* es converteix en realitat.