Memòria del portafoli i del curs

 Al començament de curs no hauria imaginat que Isabel, la nostra professora, ens proposara l'opció de fer les nostres entrades en un blog públic i, personalment és una idea que em va paréixer molt innovadora i interessant.

L'ús del portafoli ha sigut una manera de motivar als alumnes, X sense haver de fer un treball escrit, X i en aquesta plataforma tens l'opció d'inspirar-te amb els escrits dels teus companys, per tant és una manera de fer una redacció més diversa i completa.

Per als alumnes, l'idea de crear un blog i escriure ens ha fet aquesta assignatura més amena i lleugera, ja que sempre teníem un dia a la setmana per anar a l'aula d'informàtica per poder realitzar les activitats.

També és interessant que el blog estiga obert al públic perquè hi han moltes entrades que parlen de temes de gran interés i pensar que algú extern por llegir-ho ens ha fet esforçar-nos més en la realització d'aquestes

Sense dubte, l'entrada que més em va interessar fer va ser la dels deures, ja que és un tema molt polèmic entre els estudiants i ha sigut interessant d'escriure, i en segon lloc, la de la biografia lingüística, perquè m'ha paregut molt interessant i he aprés coses de la meua família que desconeixia.

En resum, m'agrada veure com les assignatures van evolucionant i com es proposen idees noves, pensant més en els alumnes i sí que crec que aquest mètode s'haja de continuar i que es pose en pràctica en més cursos, no assoles en el nostre.

biografía lingüística

Si ens remuntem a l'època dels nostres avis, es pot sobreentendre que la llengua que predominava a les ciutats era, òbviament, el castellà (pel context històric), però no obstant això, les persones continuaven aprenent i parlant altres llengües siga per la família o amics...

Ara vaig a parlar del context històric de la meua família.

La meua àvia, per part de mare, ha viscut tota la seua vida en Castelló i sempre ha parlat valencià amb el seu cercle d'amics, i amb el meu avi, que també era de Castelló, també parlaven en castellà entre ells. En tindre a la meua mare, van continuar vivint en Castelló, però parlant-li en castellà, no saben per què, però ho van fer així.

La meua àvia, pel que conec i he parlat amb ella, sé que va estudiarl francés i que tenia contactes que encara els conserva avui en dia. Fa una setmana ens EN vam anar ella i jo a Córdoba juntes, i l'últim dia la meua àvia es va posar a parlar amb tres amigues franceses en francès, i a l'acabar li vaig preguntar per quin motiu havia deixat d'utilitzar aquesta llengua, i em va dir que no podia parlar amb ningú llevat de la seua amiga d'allí. Vam tindre una conversa i em va entrar curiositat i vaig preguntar-li si alguna vegada li havia parlat a la meua mare en francès, però em va dir que no, que mai s'ho havia plantejat. Podem veure com la meua àvia parlava tres llengües però era un trilingüisme passiu i també hi ha un cas de diglòssia perquè parlava més castellà que valencià (que soles el parlava amb algunes amigues), i només usava el francès per comunicar-se amb una amiga procedent d'allí.

La meva mare sap parlar el valencià i el castellà, X en la ciutat usa el castellà per a comunicar-se i al meu poble canvia el xip i parla en valencià, amb un altre cas de diglòssia.

Per part del meu pare, els meus avis eren els dos de València però mai utilitzaven el castellà amb quasi ningú, X eren uns bilingües passius, encara que de vegades havien d'usar el valencià per a un ús instrumental, ja que la meua àvia va fundar una escola valenciana.

Els meus pares tenen coneixements d'anglès, ja que van tenir l'oportunitat d'estudiar-lo, X entre ells també parlen en castellà, i per tant, des de xicotetes a la meua germana i a mi ens han parlat castellà, però van decidir donar-nos l'oportunitat d'estudiar en valencià des de menudes.

Podem dir que la meua germana i jo hem tingut més oportunitats per poder aprendre més llengües, com el francès i l'anglès. La meua  C1 d'anglès, el mitjà de valencià i té el A2 de francès i jo m'estic preparant per al B2 d'anglès, i jo em considere que sóc trilingüe però el castellà és el que predomina.
, les que nosaltres vam decidir, i ara la meua germana està estudiant per al

Mirant ja cap al futur, jo sempre he tingut clar que parlaré als meus fills en anglés, si és possible, i també en valencià, perquè el castellà l'aprendran sí o sí.

deures

Jo, personalment, estic en contra dels deures ja que em pareixen que no són necessaris perquè ja anem tots els dies a classe. No tothom disposa de temps per poder realitzar-los ja que molta gent té diverses extraescolars, (pausa major) per tal motiu, hi ha persones que acaben per no fer-los i aixó es converteix en un mal hàbit.

Des del meu punt de vista, els estudiants ja tenim massa pressió damunt a causa dels exàmens, que poden amb molta gent i fer els deures suposa un gran esforç extra ja que molst professors posen deures excessius sense importar si ens trobem en època d'examens.

Cadascú s'organitza el temps com considera que li beneficia més, per tant que en el temps que s'inverteix  en fer la feina de classe es pot invertit en estudiar les assignatures en les quals ho necessites.

En conclusió, jo suprimiria els deures o els reduiria a un mínim considerable.

LES MARQUES DEL SEGLE XXI

Les marques al nostres segle, com ja vaig dir, pense que estan sobrevalorades i que és paga més per la marca que pel producte i avuí en dia ens trobem en la tercera etapa de l'evolució de les màrques on absolutament TOT té una gran importància.

No ens donem compre però darrere d'una marca hi ha moltíssim de treball i per a una cosa que pareix que no te importància com per exemple el nom, s'han creat puestos de treball exclusivament per a buscar un nom adequat i això m'ha impactat ja que sempre he pensat que el nom no es rebuscaria tant i que seria una cosa simple.

La publicitat, per posar un exemple, està en tots els llocs i ens persegueix per dir-ho d'una manera com per exemple en internet, darrere d'un anunci hi nha una història inventada la qual ha passat per un gran procés de creació com l'anunci del d¡fuet de CASA TARRADELLA on conta una "història" que transcoreix en una casa i el fuet va desapareixent perquè s'ho van menjant en secret.

Les marques ens volen transmetre que el que es publicita és necessari per a viure.

RELAT DE MARCA

Un relat de marca és una manera d'arribar al públic mitjançant alguna història o altra opció,* una de les que m'ha impactat de les quals vaig llegir va ser la de NIKE, la qual Pilar també va comentar aquest cas en la xarrada. Em va impactar la manera en la qual la marca va llançar-se de cap en una idea apostant-ho tot en una persona, en aquest cas Michael Jordan, un jove jugador de bàsquet de 21 anys (amb un contracte, que si no es complia, l'haurien de trencar).

També em va impactar que NIKE es considere una marca que et salva de la pobresa i es va convertir en la marca més consumida entre la població negra gràcies a Michael Jordan.

Uns anys enrere la marca va ser denunciada perquè explotava als seus treballadors,* NIKE es va disculpar i es suposa que deixà de fer-ho, però a hores d'ara tornen a explotar als treballadors en països del tercer món,* i no em pareix bé que* si es suposa que han arreglat l'error que ha sigut denunciat* a hores d'ara hagen retrocedit a pitjor,* si és una marca mundial té diners podrien donar millors condicions laborals.

LES MARQUES EN EL MEU DIA A DIA

Les marques avui en dia estan molt sobrevalorades i al comprar alguna cosa de marca realment s'està pagant més a la marca que al producte en si.

Com bé diu el llibre, les marques ajunden a crear la nostra identitat que pot ser no siga tan personal com ens pensem. Han aparegut "influencers" promocionant marques les quals han sigut posades de moda per aquesta causa, i tothom com boja s'ha de comprar el que porta qualsevol famós pel simple fet  que ho porta.

És inevitable no dur qualsevol prenda de roba de marca ja que cada botiga n'és una, tothom sap quines marques són de més "prestigi".

Jo he de reconèixer que* com una persona normal* tinc els meus capritxos de voler comprar-me una samarreta Levi's o unes sabates Nike, i també quan veig a una persona amb un Iphone, una samarreta Lacoste i uns pantalons Levi's (per dir un exemple) el primer que pense és aquesta persona s'ho pot permetre perquè probablement és una persona amb diners, o també pot ser només una aparença.

QUÈ ÉS LA VIDA?

“La vida és alguna cosa que absorbeix energia i la converteix en estructura, en ordre, en organització.” John Gribbin

El concepte de vida és difícil de definir, ja que depenent de la disciplina en què ens situem seran obtingudes diverses respostes, que poden resultar fins antagòniques entre si.

La vida també és l'estat d'activitat dels éssers orgànics i la força interna que permet obrar a aquell que la posseeix.

  

En la biologia, la vida és la capacitat de néixer, créixer, reproduir-se i morir. En aquest sentit, la vida és allò que distingeix homes, animals i plantes, per exemple, dels objectes com una roca o una taula.

En la filosofia, depenen del filòsof i el corrent que s'analitzi, la resposta serà diferent. Trobem filòsofs en contra entre "cos i ànima" o "raó i cos". Per a altres filòsofs, la vida és un conjunt d'experiències.

En la física, pot ser entesa com el temps que duren les coses o bé com la fase evolutiva, és a dir, que les estrelles tenen vida, cosa que resultaria incompatible des de la biologia. 

Fonts:  

https://concepto.de/vida/#ixzz5ZYMj2Y3

https://blocs.xtec.cat/naturalsom/que-es-la-vida/

https://definicion.de/vida/

Bely Basarte

 

María de Belén Basarte Mena, més coneguda com Bely Basarte, va nàixer el 14 de Desembre del 1991, a Madrid. És una cantautora i pianista de pop que va escomençar la seva carrera penjant "covers" i composicións seves a la plataforma de YouTube, en la qual va aconseguir milers de seguidors i subscriptors. El 26 de Novembre del 2016 va fer la seua presentació oficial a Madrid, i a partir d' eixe moment és quan la seva carrera musical va començar junt a la fama.

L'he triada ja que em pareix una dona molt dolça i amable, té un tracte molt generós amb als seus fans, els quals estem molts contents de com és ella i la seva personalitat amb el públic. A més a més, té una veu que relaxa molt i unes cançons amb molt contingut emocional, que ajuden molt quan ho necessites.

UNA CIUTAT DE TERRA A LA DERIVA

Encara que tots sabem que és pràcticament impossible, la idea és molt original. És impossible ja que principalment, construir una megalopolis sense ancorar és una bogeria. Seria ideal viure en un lloc que cada vegada es mou, podent així viatjar i vore món. Pot ser que un dia et trobes al mar mediterrani però que al dia següent estigués al mar atlàntic. No veig aquesta idea amb futur i crec que l'empresa de Twin Twist, encara que hi ha un 99'9% de possibilitats que no siga factible, han fet bé en pensar en el medi ambient ja que l'energia solar i eòlica és natural i no necessitaríem petroli ni carbó, que ara en l'actualitat, abusem molt i contaminem l'atmòsfera.

AGRAMUNT E