Memòria del portafoli i del curs

Les activitats que hem realitzat durant aquest curs en l'assignatura de valencià m'han sorprés, ja que al principi no pensava que faríem activitats tan interesants, com la Valencianada i m'esperava que férem mes classe normal i literatura.
El blog de classe m'ha paregut una idea molt bona per a escriure redaccions. Escriure les entrades del blog m'ha ajudat a millorar la meua ortografía, fixarme més per a no fer tantes faltes, també m'ha ajudat a millorar la meua capacitat per a redactar i a expresar millor les meues idees. A més, gràcies al blog he pogut descobrir coses noves sobre temes que abans no sabia molt.
Les activitats que destacaria son: la valencianada, la xarrada amb la autora de Tot el que encara no saps sobre les marques i el projecte de Fashion Revolution.
Les dos entrades que destacaria son la de la biografía lingüística i aquesta, perquè les que vaig escriure al principi de curs estan mal escrites en comparació de les últimes i crec que he millorat prou.
En resum, 

Biografía lingüística

Jo sóc una persona trilingüe, ja que parle bé el valencià, el castellà i l'anglés. I també entenc un poc de francés, encara que no sé parlar-lo quasi res.

En els meus pares parle valencià encara que el meu pare sap parlar millor en castellà; en les meues germanes parle castellà i valencià, però utilitze un poc més el castellà; a la meua àvia li parle sempre en castellà, perquè és castellanoparlant, X l'anglés l'utilitze quan vaig a l'estranger o perquè a vegades llisc llibres o veig pel·lícules en anglés i el francés no l'utilitze. El castellà i el valencià les vaig aprendre des que era xicoteta. L'anglés el vaig aprendre en l'escola, en acadèmies, amb la meua mare i també vaig estar molts estius en Anglatèrra, on em van apuntar a campaments i tenía que parlar anglés amb la gent. Finalment, el francés el vaig aprendre en primer, en segon i en tercer de l'ESO, però l'he deixat d'estudiar.

De totes aquestes llengües no tinc el mateix grau de coneixement, X per exemple, sé més valencià i castellà que anglés i francés. En les llengües que més em senc més còmoda parlant és en castellà i en valencià i depén de la persona i de la situació parlaré en una llengua o en una altra, X per exemple, si a una persona li he parlat sempre en valencià, em resulta molt estrany parlar-li en castellà, i per a ús formal crec que utilitze més el valencià.

L'únic record o anècdota que tinc va ser quan vaig anar a l'aniversari d'una amiga en el que jo era l'única que parlava en valencià i va ser molt estrany perquè quan parlava amb la meua amiga ho feia en valencià, ja que sempre li havia parlat en valencià, però a la resta els havia de parlar en castellà perquè no entenien el valencià.

                           

ELS DEURES

Jo el que canviaria sobre els deures i les classes seria que en assignatures com valors ètics i música no manaren deures i si hem de fer treballs els fem en classe perquè no són assignatures tan importants i així en casa ens podem concentrar més en les altres assignatures.

També m'agradaria que férem més classes pràctiques. Per exemple, quan anem d'excursió o al laboratori, perquè aprens més i també fas coses diferents que quan estàs en classe. I finalment donaria uns minuts al final de cada classe perquè els alumnes tingueren temps d'acabar els deures o almenys perquè no tinguen tants i quan arriben a casa tinguen més temps d'estudiar; i en una setmana on hi haja molts exàmens que no ficaren deures.
                              

Relats de marca

Quan va vindre l'autora del llibre, Pilar Alfonso, ens va explicar moltes coses que fan les marques per fer publicitat. Una cosa que em va cridar l'atenció van ser els anuncis de Toscani per a Benetton.

Toscani és un fotògraf italià que va treballar per a Benetton,* utilitzava fotografíes sobre desastres naturals, guerres, malalties... En un dels anuncis apareixía un malalt de sida en un llit, que estava rodejat per la seua família abans de morir. Toscani va aconseguir el seu objectiu: que la gent parlara sobre els seus anuncis, ja que cridaven molt l'atenció. Toscani deixà de treballar per a Benetton, però fa poc l'han tornat a contractar. XXX Encara que per una part em pareix que és una bona idea per a mostrar a la gent el que està passant en el món i que podríem intentar solucionar, no ens hem d'oblidar que és una marca que ven samarretes i roba i no té res a vore amb el que s'anuncia en les imatges de Toscani.

                  

Les marques del segle XXI

Els elements essencials per a crear una marca que cride l'atenció de la gent són: el nom i el símbol. El nom de una marca es un element molt important ha de ser breu, s'ha de poder pronunciar fàcilment i també ha de cridar l'atenció i el símbol de la marca,* que ha de ser simple i colorit.
Les marques també utilitzen altres métodes per a vendre els seus productes, com la música,* per exèmple la marca Amena utilitzava la cançó Libre i l'eslògan de la marca era Tu libertad.
Les marques també han de saber on anunciar els seus productes. Hui en dia podem trobar anuncis en qualsevol lloc: en internet, en els esports, en la televisió.... En la meua opinió, no ens tindriem que deixar convençer tan facilment ja que això es el objectiu de totes les marques.



                         

Les marques en el meu dia a dia

Jo, en el meu dia a dia quan compre roba no em fixe de quina marca és, compre la roba que m'agrada i em pareix que és de bona qualitat sense importar-me si és de marca o no. Encara que hi ha gent que es deixa influenciar molt per les marques i quasi tota la roba que porten és de marca. Un estudi afirma que més de la meitat dels espanyols creuen que les marques et poden fer sentir més feliç.

Jo pense que hauríem d'investigar més d'on ve la roba que portem en el nostre dia a dia, ja que en alguns països molts treballadors treballen en unes condicions molt roíns i amb un salari molt baix.

Algunes de les marques més populars de roba són: Adidas, Nike, Zara, H&M....

El meu personatge preferit?

Stephen King va naixer en Portland (Maine) va ser el segon fill de Donald King y Nellie Ruth. Cuan era xicotet, va presenciar un espantós accident, un dels seus amics va quedar atrapat en unes vies i va ser atropellat per un tren. Aquest fet podria haber inspirat les històries del escritor.

Va començar a escriure cuan era xicotet, se basava en pel·lícules vistes recentment i historietes.

En 1999 King va sofrir un accident de cotxe, però va sobreviure. Les seues millors noveles son: It, el resplandor, el visitant, Carrie i el cementeri d'animals. 

L'he elegit perquè la seua vida em sembla que és molt interessant.

PER QUÈ EL CEL ÉS BLAU

Per què el cel és blau?

La llum del sol està composta per tots els colors de l'arc de sant Martí,* aquesta llum viatja en "ones" llargues i suaus, com les roges,* altres, com les blaves, viatgen en ones més curtes.

Quan la llum arriba al planeta, les ones blaves xoquen amb les molècules de l'atmosfera i és dispersen fent que el sol és veja blau.*

I llavors, per què el cel es veu taronja o roig quan es pon el sol? Es veu així perquè la llum del sol te que passar per més quantitat de molècules atmosfèriques i llavors el blau és dispersa en excés, donant oportunitat a la resta de colors, sobretot el groc el taronja i el roig, a manifestar-se.

BIBLIOGRAFÍA:
https://es.wikipedia.org/wiki/Cielo

TEMA 1 EXERCICI 2

Pense que aquest invent és ciencia-ficció perquè crec que si el construiren* no tindria molt de èxit ja que la gent preferiria viure en llocs naturals que en un artificial. També pense que no caben tants animals i tantes persones en aquest edifici i si X entraren* segurament s'afonaria. Tampoc pareix molt segur perquè qualsevol X podria caure al mar i ofegar-se o el edifici podria afonar-se per una tronada. Així que no crec que en un futur existisca aquest invent.

MONSERRAT N