Biografía lingüística

Jo sóc una persona trilingüe, ja que parle bé el valencià, el castellà i l'anglés. I també entenc un poc de francés, encara que no sé parlar-lo quasi res.

En els meus pares parle valencià encara que el meu pare sap parlar millor en castellà; en les meues germanes parle castellà i valencià, però utilitze un poc més el castellà; a la meua àvia li parle sempre en castellà, perquè és castellanoparlant, X l'anglés l'utilitze quan vaig a l'estranger o perquè a vegades llisc llibres o veig pel·lícules en anglés i el francés no l'utilitze. El castellà i el valencià les vaig aprendre des que era xicoteta. L'anglés el vaig aprendre en l'escola, en acadèmies, amb la meua mare i també vaig estar molts estius en Anglatèrra, on em van apuntar a campaments i tenía que parlar anglés amb la gent. Finalment, el francés el vaig aprendre en primer, en segon i en tercer de l'ESO, però l'he deixat d'estudiar.

De totes aquestes llengües no tinc el mateix grau de coneixement, X per exemple, sé més valencià i castellà que anglés i francés. En les llengües que més em senc més còmoda parlant és en castellà i en valencià i depén de la persona i de la situació parlaré en una llengua o en una altra, X per exemple, si a una persona li he parlat sempre en valencià, em resulta molt estrany parlar-li en castellà, i per a ús formal crec que utilitze més el valencià.

L'únic record o anècdota que tinc va ser quan vaig anar a l'aniversari d'una amiga en el que jo era l'única que parlava en valencià i va ser molt estrany perquè quan parlava amb la meua amiga ho feia en valencià, ja que sempre li havia parlat en valencià, però a la resta els havia de parlar en castellà perquè no entenien el valencià.