Memòria del portafoli i del curs

Al principi de curs m'esperava que Valencià seria més difícil i que donaríem molta més sintaxi i també literatura, però hem fet activitats molt diferents de les que estem acostumats, com per exemple les entrades al blog, ja que normalment les redaccions les fem sempre a mà i ha sigut interessant fer-ho d'altra manera. Però una de les coses que més m'ha agradat ha sigut la Valencianada, ja que hem conegut un poc més la ciutat i hem practicat el valencià.

El portafoli l'hem utilitzat per a fer redaccions de diversos temes, d'una manera més senzilla d'entregar a la professora i de corregir. I crec que per a batxiller podria ser útil, ja que és important fer redaccions i d'aquesta manera és més fàcil.

Les activitats que més destacaria són la Biografia lingüística i l'entrada del personatge que admires perquè m'ha paregut interessant el tema de les dues, principalment el de la biografia lingüística.

Els que crec que millor m'han eixit són el relat de marca i la biografia lingüística perquè m'esforçat un poc més per a fer-los.

La meua opinió és que el portafoli ha estat molt bé i ha sigut una activitat interessant i no necessita cap canvi.

Biografia lingüistíca

Sóc Oana i vaig nàixer a valència però la meua llengua materna és el romanés, ja que els meus pares són de Romania. A més d'espanyol i romanés, sé parlar un poc en valencià i estic aprenent francés i anglés.

Quan vaig nàixer els meus pares em parlaven només en romanés i vaig començar a entendre el castellà quan vaig entrar a la guarderia. Quan vaig arribar a primària ja podia parlar igual de bé en castellà i en romanés i em van començar a ensenyar a parlar valencià i anglés. A  l'ESO vaig començar a estudiar també francés.

A Romania he anat tres vegades, una als 3 anys, una altra als 8 i l'última va ser quan tenia 13 anys,X en aquests viatges vaig millorar el meu romanés perquè vaig estar diverses setmanes escoltant i parlant només romanés. Actualment no parle molt en romanés perquè l'utilitze només de vegades amb els meus pares, però llegeix principalment llibres en romanés i m'agradaria no oblidar aquesta llengua. Per tant el meu bilingüisme el considere actiu i simètric per què tot i que no l'utilitze molt el romanés, el puc parlar sense moltes dificultats igual que el castellà.

A més del romanés, els meus pares i avis quan eren petits parlaven un dialecte del nord-est de Romania i de Moldàvia, que és el moldau, X és molt similar al romanés però té també bastants diferències. Actualment els meus pares no parlen quasi aquest dialecte, però sí que conec oncles i cosins meus que el parlen. 

La llengua amb la qual més m'identifique és el castellà, ja que és la llengua amb què em comunique amb quasi totes les persones que conec i amb la que m'és més fàcil comunicar-me. També tinc amics romanesos però entre nosaltres parlem castellà i moltes vegades algun adult, també de Romania, ens diu que parlem en romanés per a no perdre la llengua, però una vegada que t'acostumes a parlar amb algú en una llengua és molt difícil canviar-ho i més si un idioma l'escoltes molt més que l'altre.

També entenc bé el valencià i sé parlar-ho un poc, X aquest l'utilitze principalment a classe per a fer els deures, els treballs...

A més, estic estudiant francés i anglés, que crec que en un futur els utilitzaré bastant bé i que em serviran per a poder viatjar, estudiar o treballar en altres països o per a conéixer persones d'altres cultures.

Deures

En general jo crec que els deures poden ser útils per a estudiar i per a entendre millor el temari, però n'hi ha vegades que són un poc excessius i poden produir fatiga en els estudiants.

La meua opinió és que principalment en època d'exàmens no s'haurien de posar deures i la resta de curs se n'haurien de posar però no massa. Crec que seria millor que els alumnes tinguen més temps d'estudiar i de fer coses que els agraden més.

Aleshores perquè els alumnes no perden el temps (coma) s'haurien de potenciar altres activitats, com la lectura, les visites a llocs culturals... D'aquesta manera(coma) s'aconseguiria que els estudiants aprengueren coses de manera diferent i d'una forma que els agradaria més, i molts alumnes als quals no els agrada estudiar, els ajudaria a aprendre més i pot ser també a entendre que els estudis són molt importants i interessants.

El relat de marca

En aquesta part l'autora parla sobre diverses marques i també diu la part negativa de la marca. Parla sobre CocaCola, Nestlé, Nike, Apple, Benetton, Intermón Oxfam, FC Barcelona, el Museu Guggenheim, València i Antonio Banderas i Cristiano Ronaldo.

A mi m'ha cridat l'atenció com Nestlé va donar uns compromisos que jo quan els vaig llegir els vaig veure molt bé i després l'autora va posar unes preguntes que m'han fet veure que aquests compromisos no eren tan bons com pareixien. També m'ha sorprés que posaren publicitat a països més pobres on les persones no es poden permetre comprar la llet en pols i on l'aigua no és molt abundant.

Jo crec que els caps de les marques haurien d'intentar ser més honestos i intentar guanyar diners però amb compte de no fer mal a ningú. També em pareix malament que ara qualsevol cosa és transformada en una marca per a guanyar diners i perquè la marca siga més coneguda. Per això els consumidors hauríem de fer també un canvi i no comprar tantes coses i no siguen sempre sempre objectes de marca, sinó el millor per a nosaltres i per a la resta del món.

Les marques del s.XXI

En aquesta part del llibre l'autora comença explicant la història de les marques, com al principi les marques produïen productes que els compradors necessitaven, després el producte passà de ser necessari a significar alguna cosa i ara és més important la publicitat i cridar l'atenció que la qualitat del producte. I després diu quins són els trets essencials de les marques: el nom, el logo, els relats, els valors, l'emoció, la confiança i el sentit. I per acabar parla de la publicitat que actualment es troba en qualsevol lloc i com ara quasi tot pot ser un marca.

Les marques són considerades cada vegada més importants en aquesta societat i crec que això hauria de canviar. Hauríem de fixar-nos més en altres coses, com la qualitat del producte o si aquest està elaborat en condicions laborals òptimes. També crec que la publicitat ens fa preferir comprar un producte que hem vist en un anunci abans que un que no coneixem tot i que,* el que no és d'una marca reconeguda, puga ser millor.

Les marques en el meu dia a dia

Jo crec que les marques estan en el nostre dia a dia, ja que vulgues o no, sempre veuràs productes de marca a les botigues i també en els anuncis X, i això i altres factors més et fan comprar aquests productes. Les marques moltes vegades també donen confiança, ja que per ser un producte reconegut penses que serà també de bona qualitat tot i que hi haja millors productes. O també ara, quan algun influencer utilitza una marca en concret, fa que els seus seguidors també compren la marca. Actualment molts adolescents compren més productes de marca per a aparentar que tenen més diners o amb qualsevol altre motiu.

Per a mi les marques no són molt importants, ja que quan vaig a comprar, si he d'escollir entre un producte de marca o de marca blanca normalment no pense si és de marca o no, ja que quasi sempre l'única diferència és el preu així que trie la que més m'agrada.

Isaac Newton

Isaac Newton va nàixer el 25 de desembre de 1642 en una aldea de Woolsthorpe. A dotze anys va entrar al King's School. Al principi no li donava molta importància als estudis però poc temps després va començar a voler ser sempre el primer. Després va anar a la universitat i quan va eixir va començar a investigar especialment física i matemàtiques.

Vaig elegir a Isaac Newton perquè tot i que va tindre una infància bastant complicada, va poder arribar a descobrir moltes coses que van ajudar tant en el camp de la física com en el camp de les matemàtiques. Per a mi ha sigut un dels millors científics.

Per què el cel és blau?

La llum emesa pel Sol és blanca què, com va dir Newton, està formada per la suma de tots els colors. Quan la llum travessa l'atmosfera, les molècules gasoses dispersen les longituds més curtes de l'espectre que són els colors blau i violeta.

A la vesprada veiem el cel d'un color més càlid, ataronjat o vermellós. Això passa perquè el sol està més baix de l'horitzó i la llum ha de viatjar més temps a través de l'atmosfera i això fa que no es dispersen només les longituds més curtes de l'espectre sinò també les més llargues, com el roig o el taronja.

                      

BIBLIOGRAFÍA

https://naukas.com/2014/05/05/experimento-naukas-por-que-el-cielo-es-azul/

 http://www.porque.es/por-que-el-cielo-es-azul/

¿Por qué el cielo es azul? Javier Fernández Panadero Ed. Páginas de espuma 2008

 

Una ciutat sense terra i a la deriva

Jo crec que aquest projecte és una realitat futurible perquè la majoria de coses de les quals parla Dani Páez  ja existeixen, com l'energia eòlica, marina i solar; aleshores, no seria difícil recrear això que tenim en la terra, a l'oceà. A més, Páez ha pensat en com mantenir-lo flotant i com alimentar i educar a tots els habitants.

Però també crec que hi ha alguns problemes que hauria de tindre en compte; per exemple, quan hi ha tempesta, l'edifici es mouria molt, per les ones, i seria difícil viure dins. O que, si augmenta molt la quantitat de persones que viuen dins, ja no hi hauria lloc i haurien de tornar a terra. Però, tot i que em pareix que hi ha coses que encara no estan pensades, es podria aconseguir crear aquest edifici en un futur.

POPA O