Biografia Lingüística

Jo, personalment, em consideraria plurilingüe. Parle castellà com a llengua materna, però des de xicotet sempre he estat en contacte amb el valencià a l'escola, fent-me així bilingüe. Parle valencià amb tot aquell que em parla en valencià, i en castellà amb aquells que es dirigeixen a mi en castellà, sense distinció entre l'una i l'altra. Si he de começar jo la conversa, ho faig en castellà, perquè ho he fet sempre.

A part d'aquestes dues llengües, també parle anglès amb fluïdesa. Vaig començar a estudiar-ho quan tenia sis anys,X i he viscut quatre mesos en Irlanda, per tant tot i que no és la meua llengua materna l'utilitze sense cap problema quan parle amb algú que desconeix el valencià i el castellà, com quan viatge a l'estranger.

Per últim X també parle francès. L'estudie des dels huits anys, i en general puc mantindre conversacions en aquest idioma amb gent que ho parla amb fluïdesa, però de vegades em quede penjat perquè no sé com dir el que vull dir o perquè no entenc el que em volen dir.

M'agrada molt llegir llibres, sobretot de fantasia, tant en castellà com  en valencià per igual, i de vegades agafe algun llibre en anglés, però el meu nivell de francés no és suficient per a llegir novel·les en aquest idioma.

La meua família ve de diverses parts d'Espanya, i cadascun dels meus avis tenia un perfil molt diferent, i això ha afectat al desenvolupament de la llengua en la meua ascendència.

Primer començaré amb la part de mon pare.

El pare de mon pare va nàixer en Màmoles, un poblet de cent habitants prop de Zamora, però amb setze anys es va veure allistat a l'exèrcit per la força durant la Guerra Civil, i traslladat a Quart de Poblet. Després de casar-se va viure tota la seua vida a Manises. Va ser militar, i en aquest àmbit no va necessitar més que castellà. Només parlava aquesta llengua, i tot i que va viure ací més de setanta anys mai va aprendre valencià. Si que ho entenia, però no sabia parlar-lo. Era un bilingüe passiu. La mare de mon pare va nàixer a Monserrat, i parlava valencià amb la seua família, un valencià de poble en el seu dia a dia. Va conèixer el meu avi i va viure a Manises. Degut al permanent contacte amb el castellà, parla un valencià molt apitxat, i un castellà amb moltes interferències del valencià. És bilingüe activa. Entre ells el meu avi sempre parlava castellà, però la meva àvia li parlava tant en castellà com en valencià. Van criar als seus fills en ambdues llengües, per la qual cosa els seus cinc fills són bilingües actius, entre d'ells, mon pare.

Mon pare parla valencià i castellà com a llengües maternes, X i va aprendre anglès (el parla amb fluïdesa), francès (és capaç de comunicar-se), i és capaç d'entendre l'italià.

Ara per part de ma mare.

El meu avi va nàixer en el si d'una família rica (la meua besàvia era la marquesa del Túria) a València, on només es parlava castellà, i mai va aprendre valencià, perquè no es relacionava amb ningú que li parlara en aquest idioma. En canvi, si que va aprendre un poc d'italià, de francés i d'anglés. Per la seua part, la meua àvia va nàixer en Albacete, en una família de setze germans. Per aquesta raó va haver-se de mudar molt jove a València a buscar treball, i ací va acabar treballant com a criada per a la família del meu avi. Així es van conéixer, i van acabar casant-se, tot i les objeccions que posava la marquesa. Com que en aquesta casa només es parlava castellà, la meua àvia només ha parlat castellà en tota la seua vida, i amb moltes dificultats entén el valencià tot i haver viscut a València.

Amb aquesta família, ma mare va nàixer a València però no va parlar valencià fins que va ser major d'edat i va anar a la universitat, on el va aprendre i va passar el Mitjà. Hui en dia no és capaç de parlar-lo però encara ho entén, ja que des d'aleshores no ha tornat a utilitzar-lo activament.

Després de tot açò a mi sempre m'han parlat castellà a casa, però he aprés valencià al col·legi.

L'única persona que em parla en valencià de la meua família és la meua àvia, i em llegia llibres en valencià quan venia a casa. Ara, com que té molt mala memòria, no sempre se'n recorda de qui sóc. Per això quan em reconeix com el seu nét em parla en valencià, però quan no sap qui sóc, em parla en castellà.