Biografia Lingüística

Per començar m'agradaria parlar de les llegües que jo parle.

Per les dues parts, tant per part de mare com de pare m'ha arribat la llengua valenciana que és la que parle amb quasi tota la meua família i de vegades en alguns amics que també parlen valencià a casa. També conec el castellà molt bé, però no l'he aprés per la família, sinó perquè com el nostre país té un multilingüisme on predomina el castellà, i segurament la diglòssia que es viu a València entre el valencià i castellà, on predomina el castellà, me l'han ensenyat des de menut a l'aula, i per això, normalment parle amb els meus companys en castellà, ja que o molts no parlen valencià a casa o és amb l'idioma que els he conegut parlant. També tinc dues llengües de caràcter instrumental amb un nivell mitjà, l'anglés i el francés; puc expressar-me millor en anglés que en francés, però només les gaste a classe i quan vaig a algun país que parlen aquesta llengua. Personalment el meu bilingüisme és actiu i simètric, ja que puc gastar les dues (val/cast) per igual en un dia i tinc un domini semblant, però també sóc plurilingüe però més bé com a llengües instrumentals.

I ma mare igual que jo, encara que ella, el bilingüisme és més aviat asimètric, ja que utilitza més el valencià, ja que no parla castellà en quasi cap àmbit, ja que ni al treball, ni amb els amics ni a casa parla castellà, que també l'ha aprés a classe. Ella també coneix el francés i el domina quasi com una tercera llengua, però només la parla amb la seua amiga francesa i quan hi va a França, i també l'anglés però no el domina tant com el francés en el qual té un nivell alt. Les tres germanes de ma mare tenen situacions semblants, però utilitzen molt més el castellà, ja que les tres estan casades amb xics que parlen castellà. Dos són de Castella la Manxa i l'altre andalús, encara que tots parlen valencià, que l'han aprés per estar casats amb dones que parlen valencià, així que seria un bilingüisme actiu asimètric i integrador, per poder comunicar-se amb la família. Encara que dues d'elles són mestres d'anglés així que la dominen com una tercera llengua.

Els meus iaios han aprés el valencià oralment i era la llengua amb la qual parlaven amb els amics, però no saben ni escriure ni llegir en valencià, i el castellà el van aprendre a classe.

En segon lloc, per part de pare és més senzill. Mon pare parla valencià amb mi, i amb la família i els amics que al viure a Xàbia, tots parlen en valencià, encara que la llengua que més domina és el castellà, però la que més utilitza és el valencià, encara que a l'hora d'escriure fa moltes errades.

I per últim la meua iaia i ma tia per part de pare, només coneixen el valencià; la meua iaia només el coneix de manera oral, ja que ella va estudiar en castellà, però quasi no el parla, ja que no li agrada, i només sap escriure en castellà. Ma tia té un bilingüisme passiu del castellà i ella a casa i als seus fills els parla en valencià.