Biografía linguística

Parle tres llengües molt bé i no he vist mai, segurament perquè no el coneixia, cap cas de diglòssia. Encara que ara que mire cap endarrere, sí que crec haver viscut algun cas. El meu pare va decidir ensenyar-me anglés quan era molt petit, i que l'aprenguera com a paterna, encara que cap dels meus pares eren d'un lloc on es parlava anglés. Vaig aprendre de pressa i a la vegada que el castellà, però actualment sols use l'anglés per a parlar amb la meua germana, que també li van ensenyar anglés, i a l'institut en classe d'anglés. Vaig aprendre el valencià al col·legi, encara que no l'use fora de l'institut. El castellà l'use a totes parts i és el que tinc més acomodat i l'use a totes hores. Tinc més o menys el mateix nivell en totes, encara que el valencià em costa un poc més.

La meua família paterna té un poble prop de la frontera amb Aragó on a soles es parla castellà i la meua família materna ve d'un poble d'Aragó així que potser els meus avantpassats siguen d'Aragó o pel centre d'Espanya. Cap dels meus oncles o ties parla valencià, a excepció d'una tia, ni tampoc els meus avis. Els meus cosins tampoc, perquè o no van a un institut a València o als seus instituts a soles donen la classe de valencià en valencià.

Encara recorde un Nadal a casa dels meus oncles; estava parlant amb la meua tia Isa (que parla valencià) sobre com anava l'any i els meus cosins es reien perquè no entenien de què estava parlant. Així que pense que la diglòssia és un cas més recurrent en el món i encara va a més.