Biografia lingüística

Jo parle amb fluïdesa Valencià i Castellà. Després estan les llengües que he aprés durant la meua vida, com l'Anglés (B1), el Francés i un poc d'Alemany.

Aquestes últimes les utilitze en àmbit escolar o acadèmic, i així com l'Anglés o el Francés vaig començar-les a primària, l'Alemany va ser una llengua que vaig començar pel meu compte, cosa que ha fet que madurara i em convertira en més independent.

Amb açò vull arribar a la conclusió que les llengües canvien a les persones i fan que una persona es senta més realitzada amb si mateixa.

Entenem com diglòssia la situació sociolingüística en què un idioma és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en la majoria dels usos escrits, enfront d’un idioma d’ús informal (comunicació íntima, familiar o espontània, etc.) i generalment oral. En el meu cas la diglòssia està present quasi sempre, perquè amb la majoria de persones de fora de l'àmbit escolar parle en Castellà, llevat de Guillem, Manel i el meu oncle patern, Rafa, que sempre ha defensat la utilització del Valencià en tots els àmbits. Gràcies al meu oncle la llengua estimada perdura en la meua fam família paterna provenient d'Ontinyent.

Per part materna parlem tots en Castellà. La nostra situació és molt interessant, ja que a la meua família materna tenim dos pobles, Villena, on es parla el Castellà amb accent murcià, i cinc quilòmetres després està el meu altre poble, Biar, on es parla Valencià de tota la vida. Això es deu a una frontera lingüística creada en 1244, al tractat d'Almizra, que estipulà que les terres al sud de la línia Busot – Biar – la Vila Joiosa quedaven reservades per a Castella. Que va deixar el territori de la costa des de Biar, de parla valenciana, i a partir de Villena territori castellanoparlant.

Un cas de bilingüisme integrador és el cas de ma mare, perquè va haver d'aprendre molt més valencià del que ja sabia per integrar-se amb els pares de l'escola on jo anava a primària, el Pare Català.

Aquesta escola em va ensenyar a estimar el Valencià i a defensar-lo.

Ma mare va fer un esforç per criar-me en Valencià.

A la meua família li dec molt, a ma mare per criar-me en la llegua estimada, el Valencià, també per deixar-me estudiar a primària el Francés,X amb l'anglés va apuntar-me a una acadèmia i aquest any amb els estudis d'Alemany, que no li ho he pogut recompensar millor a ma mare, perquè he aprovat amb nota l' A2.1. 

Gràcies a la meua família no he perdut el costum de parlar en valencià o d'abandonar la llegua per un altra (procés de substitució), estic agraïda perquè se m'educara en Valencià.

La meua escoleta infantil, on va començar la meua educació en Valencià