L'autora en la primera part del llibre parla de l'evolució de les
marques en el segle XIX. On explica l'evolució d'una marca passant per
una marca tradicional, després passa a formar una marca moderna i per
últim es fa una marca postmoderna.
-Marca tradicional: desenrotllada en la segona meitat del S. XIX i els primers anys del S. XX. La producció depenia de les necessitats reals, els productes tenien nombres curts, i el seu consum obeïa a un calendari precís, relacionat amb festes, celebracions o canvis d'estació.
-Té una funció d'identificació amb les característiques i qualitats dels productes.
-Té una funció d'orientació quan has de triar entre dos productes.
-Té una funció que garanteix la qualitat.
-Té una funció on personalitzen identitats tant del producte com del consumidor.
-Té una funció lúdica on provoca satisfacció al consumidor a l'hora de comprar.
-Té una funció pràctica on simplifica l'elecció quan compres.
Produïen artesanalment, feien intercanvis personals, distribuïen poc i publicaven menys anuncis.
-Marca moderna: despuntà als anys vint, i es consolidà als cinquanta. Després de la 2a Guerra Mundial es van introduir nous mètodes
de racionalització i organització científica. La producció en cadena va
revolucionar la fabricació i distribució de mercaderies, la producció
en cadena va obligar a obrir els mercats a altres països i continents. A
partir d'ací els productes "significaven" alguna cosa, ja no "servien".
Els Estats Units va arribar a l'època i el consum unes dècades abans que Europa (encara en postguerra). El capitalisme de producció fou substituït pel capitalisme de consum on es crea la demanda. A diferència d'una marca tradicional una marca moderna: produïa estandarditzada, feia intercanvis anònims, la seua funció era de distinció, tenia xarxes de distribució complexos, fa publicitat estructural, i té un capitalisme enfocat al consum.
-Marca postmoderna: sorgí cap a l'any huitanta i arriba fins als nostres dies. Canvis significatius:
-La marca
esdevé l'autentica protagonista i recobreix el producte amb un embolcall comunicatiu.
-Les grans empreses gasten més en publicitat i menys en producció.
-Crea una dimensió simbòlica de la marca i el producte.
Marca és substituït per la denominació forma-marca, característiques:
-Té identitat visual basada en formes i colors.
-Els seus missatges són simples, poc articulats, i fàcil de comprendre, per a una difusió ràpida i eficaç.
-Tenen capacitat de crear relats i símbols.
-Els missatges tenen coherència i continuïtat permitent que es reforcen mútuament.
-La totalitat de la marca es pot expressar amb el color d'un logo.
-El caràcter distintiu diferencia una marca de la resta.
La forma-marca es pot definir com una forma buida, que es pot aplicar en qualsevol àmbit. On l'objectiu no és altre que cridar l'atenció.
VALLS E