dijous, 30 de maig del 2019

biografía lingüística

Si ens remuntem a l'època dels nostres avis, es pot sobreentendre que la llengua que predominava a les ciutats era, òbviament, el castellà (pel context històric), però no obstant això, les persones continuaven aprenent i parlant altres llengües siga per la família o amics...

Ara vaig a parlar del context històric de la meua família.

La meua àvia, per part de mare, ha viscut tota la seua vida en Castelló i sempre ha parlat valencià amb el seu cercle d'amics, i amb el meu avi, que també era de Castelló, també parlaven en castellà entre ells. En tindre a la meua mare, van continuar vivint en Castelló, però parlant-li en castellà, no saben per què, però ho van fer així.

La meua àvia, pel que conec i he parlat amb ella, sé que va estudiarl francés i que tenia contactes que encara els conserva avui en dia. Fa una setmana ens EN vam anar ella i jo a Córdoba juntes, i l'últim dia la meua àvia es va posar a parlar amb tres amigues franceses en francès, i a l'acabar li vaig preguntar per quin motiu havia deixat d'utilitzar aquesta llengua, i em va dir que no podia parlar amb ningú llevat de la seua amiga d'allí. Vam tindre una conversa i em va entrar curiositat i vaig preguntar-li si alguna vegada li havia parlat a la meua mare en francès, però em va dir que no, que mai s'ho havia plantejat. Podem veure com la meua àvia parlava tres llengües però era un trilingüisme passiu i també hi ha un cas de diglòssia perquè parlava més castellà que valencià (que soles el parlava amb algunes amigues), i només usava el francès per comunicar-se amb una amiga procedent d'allí.

La meva mare sap parlar el valencià i el castellà, X en la ciutat usa el castellà per a comunicar-se i al meu poble canvia el xip i parla en valencià, amb un altre cas de diglòssia.

Per part del meu pare, els meus avis eren els dos de València però mai utilitzaven el castellà amb quasi ningú, X eren uns bilingües passius, encara que de vegades havien d'usar el valencià per a un ús instrumental, ja que la meua àvia va fundar una escola valenciana.

Els meus pares tenen coneixements d'anglès, ja que van tenir l'oportunitat d'estudiar-lo, X entre ells també parlen en castellà, i per tant, des de xicotetes a la meua germana i a mi ens han parlat castellà, però van decidir donar-nos l'oportunitat d'estudiar en valencià des de menudes.




Podem dir que la meua germana i jo hem tingut més oportunitats per poder aprendre més llengües, com el francès i l'anglès. La meua  C1 d'anglès, el mitjà de valencià i té el A2 de francès i jo m'estic preparant per al B2 d'anglès, i jo em considere que sóc trilingüe però el castellà és el que predomina.
, les que nosaltres vam decidir, i ara la meua germana està estudiant per al

Mirant ja cap al futur, jo sempre he tingut clar que parlaré als meus fills en anglés, si és possible, i també en valencià, perquè el castellà l'aprendran sí o sí.

1 comentari:

  1. Elena, hi ha algunes errades em sembla (color verd) i els fragments subratllats, que han quedat desordenats. Les X indiquen errades de puntuació. Quant al contingut, està bé.

    ResponElimina

La meva biografia lingüística

Quines llengües parles / llegeixes / entens? Per a què les utilitzes? Com i quan les vas aprendre?  En tens el mateix grau de coneixemen...