Relat de Marca

Un relat de marca és una història narrada per una empresa l'objectiu de la qual és transmetre als seus clients que els seus productes causen un sentiment positiu. La manera de fer això és a força de narrar una anècdota al seu públic on el protagonista experimenta sentiments commovedors que indirectament es relacionen amb l'empresa o els seus productes. Per exemple, moltes marques de cervesa, conten històries d'amor o amistat on es troba el seu producte en una de les escenes, com per exemple una conversa commovedora. Cal destacar que un relat de marca no compte necessàriament la història de l'empresa ni tracta de vendre directament el seu producte, però intenta que es relacione un bon sentiment amb el qual han d'oferir i així augmentar les vendes.

VISSER S.

relat de marca

Un relat de marca és  la història que hi ha darrere i que garanteix la coherència amb la marca. un relat de marca ben treballat, assentat sobre una base sòlida i duradora, és una garantia segura perquè la marca gaudeixi d'una vida llarga i feliç.

Relat de marca

Sí, vaig arribar tard, però quan ho vaig fer els meus companys de clase ja parlàven intènsament amb Pilar Alfonso, l'autora del llibre: (tot) el que encara no saps de les marques. Estaven reflexionant sobre un poble que es va deixar pintar de blau,* sols per poder convertir-se en un espècie de parc temàtic per patrocinar "els pitufos". Debatien sobre com els pareixia aquest fet. Hi havia gent a la que li agradava vore el poble pintat de blau (jo inclòs), i també n' hi havia que deïen que era un complet horror.

També ens va ensenyar unes imatges de dos carrers completament idèntics. El primer no tenia cap anunci, ni panell publicitari, i pareixia un carrer completament net, però un poc solitari. La segona imatge estava repleta de pancartes i de publicitat. Açò feia brillar el carrer, amb llums, i contràriament a la primera, pareixia plena de gent. Era molt impressionant vore com canviaven, fins i tot pareixien diferents!

Els Relats de Marca

Quan va vindre l'autora del llibre, Pilar Alonso, a l'institut, la veritat és que pensava que no anava a assabentar de res ja que en aqueix moment no m'hi havia llegit el llibre; però en acabar la xarrada em va incitar a acabar-me el llibre.

Després d'acabar-me el llibre i comparar alguns apartats de la segona part del llibre, i una de les coses que més m'impactà va ser això del poble barrufet en Júzcar. La raó per la qual Júzcar es va convertir en "El poble barrufet" va ser perquè Sony els va oferir ser el poble de la pel·lícula com a promoció.

El que va sorprendre va ser que un poble sacrificara l'estètica del seu poble amb la condició de rebre diners, encara que en l'actualitat ja no té color blau que els caracteritzava dels nans blaus; una curiositat que cal recalcar d'això és que en tot el poble va haver-hi un habitant que es nega i fou l'única casa sense ser pintada.

Les marques del segle XXI

La marca és el que dóna identitat i significat a un producte o servei concrets; en una marca hi ha tres tipus: 

Tradicional (Del segle XIX i els primer anys del segle XX)

 -Producció artesana

 -Intercanvis personals

 -Funció denominació

 -Distribució reduïda

 -Publicitat referencial

 -Capitalisme

Moderna (Dels anys vint fins als a la dècada dels vuitanta)

-Producció estandarditzada

 -Intercanvis anònims

 -Funció de distinció

 -Xarxes complexes de distribució

 -Publicitat estructural

 -Capitalisme de consum

Postmoderna (Desde la dècada dels vuitanta fins a la actualitat )

-La identitat visual

-Els missatges simples

-La capacitat per crear relats i símbols

-La continuïtat i coherència entre els diferents missatges de la marca

-La condensació del sentit de manera que un logo

-El caràcter distintiu

RELATS DE MARCA

Quan l'autora del llibre (Pilar Alfonso) va vindre, ens va parlar del treball de recerca que va fer per a poder publicar aquest llibre. Una de les coses que més em va impactar van ser els anuncis d'algunes marques,*  com Benetton.
Benetton que és un marca de roba, el que vol és cridar l'atenció de la gent en els seus anuncis, encara que en les imatges no aparega res representatiu de la roba de Benetton. Per aconseguir açò van contractar un fotògraf (Olivero Toscani) que duia a l'empresa imatges molt dures de veure (gent greument malalta, males condicions de la població en guerra, llocs on han ocorregut catàstrofes naturals, entre altres),* al final el van acomiadar. Encara que fa uns pocs anys Benetton el va tornar a contractar, ja que des de que el van acomiadar les vendes s'havien reduït molt.

VALLS E