Biografia lingüística

Jo parle amb fluïdesa Valencià i Castellà. Després estan les llengües que he aprés durant la meua vida, com l'Anglés (B1), el Francés i un poc d'Alemany.

Aquestes últimes les utilitze en àmbit escolar o acadèmic, i així com l'Anglés o el Francés vaig començar-les a primària, l'Alemany va ser una llengua que vaig començar pel meu compte, cosa que ha fet que madurara i em convertira en més independent.

Amb açò vull arribar a la conclusió que les llengües canvien a les persones i fan que una persona es senta més realitzada amb si mateixa.

Entenem com diglòssia la situació sociolingüística en què un idioma és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en la majoria dels usos escrits, enfront d’un idioma d’ús informal (comunicació íntima, familiar o espontània, etc.) i generalment oral. En el meu cas la diglòssia està present quasi sempre, perquè amb la majoria de persones de fora de l'àmbit escolar parle en Castellà, llevat de Guillem, Manel i el meu oncle patern, Rafa, que sempre ha defensat la utilització del Valencià en tots els àmbits. Gràcies al meu oncle la llengua estimada perdura en la meua fam família paterna provenient d'Ontinyent.

Per part materna parlem tots en Castellà. La nostra situació és molt interessant, ja que a la meua família materna tenim dos pobles, Villena, on es parla el Castellà amb accent murcià, i cinc quilòmetres després està el meu altre poble, Biar, on es parla Valencià de tota la vida. Això es deu a una frontera lingüística creada en 1244, al tractat d'Almizra, que estipulà que les terres al sud de la línia Busot – Biar – la Vila Joiosa quedaven reservades per a Castella. Que va deixar el territori de la costa des de Biar, de parla valenciana, i a partir de Villena territori castellanoparlant.

Un cas de bilingüisme integrador és el cas de ma mare, perquè va haver d'aprendre molt més valencià del que ja sabia per integrar-se amb els pares de l'escola on jo anava a primària, el Pare Català.

Aquesta escola em va ensenyar a estimar el Valencià i a defensar-lo.

Ma mare va fer un esforç per criar-me en Valencià.

A la meua família li dec molt, a ma mare per criar-me en la llegua estimada, el Valencià, també per deixar-me estudiar a primària el Francés,X amb l'anglés va apuntar-me a una acadèmia i aquest any amb els estudis d'Alemany, que no li ho he pogut recompensar millor a ma mare, perquè he aprovat amb nota l' A2.1. 

Gràcies a la meua família no he perdut el costum de parlar en valencià o d'abandonar la llegua per un altra (procés de substitució), estic agraïda perquè se m'educara en Valencià.

La meua escoleta infantil, on va començar la meua educació en Valencià

Deures

Per experiència personal puc dir que el sistema educatiu a Espanya no està a l'altura d'altres països com Suècia, els Estats Units i el Canadà. En el sistema educatiu d'Espanya els alumnes estan explotats per la quantitat de deures, exàmens i treballs que han de fer.

El sistema educatiu està dissenyat d'una forma en el qual els alumnes constantment tindran coses que fer, i això estressa i atabala. Per exemple, en classe d'història et posen quatre exercicis sobre el que heu donat en classe, després en matemàtiques igual, després en castellà, biologia, anglés… Els alumnes de l'ESO i batxillerat tenen al voltant d'11 assignatures. D'aquesta manera els alumnes quan arriben a casa han de fer un munt d'exercicis en un temps que la majoria no tenen. Als Estats Units això no és un problema, ja que els alumnes només tenen sis assignatures, i dues d'elles són optatives. Al contrari que en el sistema educatiu d'ací, als Estats Units el sistema s'adapta a les capacitats de cada alumne de manera que sempre hi haja una eixida per a ells. Per a cada assignatura hi ha tres nivells de dificultat: el bàsic, el “advanced” i el “AP”. Això ajuda al fet que els alumnes, encara havent de treballar per a treure resultats, no s'aclaparin per la quantitat de tasques que fer.

deures

Jo crec que els deures han de ser més moderats perquè moltes vegades als alumnes se'ls ajunten en quantitat entre els exàmens i els deures. Jo no llevaria els deures perquè si no en tinguérem, no practicaríem el que hem estudiat. Perquè arribaria un moment que tots, encara que estudiàrem els exàmens, si no hem practicat, no ens eixiria bé.

Els pares en primària sí que són partidaris dels deures, però en secundària no són partidaris perquè diuen que amb els exàmens ja tenim prou amb estudiar.

I a més els deures ens complementen molt i ens aporten coneixements, com resumir, redactar, per a l'ortografia, a llegir millor, comprensió

ELS DEURES

Jo el que canviaria sobre els deures i les classes seria que en assignatures com valors ètics i música no manaren deures i si hem de fer treballs els fem en classe perquè no són assignatures tan importants i així en casa ens podem concentrar més en les altres assignatures.

També m'agradaria que férem més classes pràctiques. Per exemple, quan anem d'excursió o al laboratori, perquè aprens més i també fas coses diferents que quan estàs en classe. I finalment donaria uns minuts al final de cada classe perquè els alumnes tingueren temps d'acabar els deures o almenys perquè no tinguen tants i quan arriben a casa tinguen més temps d'estudiar; i en una setmana on hi haja molts exàmens que no ficaren deures.
                              

DEURES

      

1-Els deures ensenyen

Un dels arguments de més pes que s'utilitza es declarar que els professors posen deures és que els mateixos serveixen per a aprendre. Basant-se la capacitat d'esforç i la tenacitat.

Les tasques que se'ls manen per a casa ajuden al fet que sàpien que per a obtindre un resultat, en concret una bona nota en classe, és necessari treballar i posar tot el que puguen de la seua part.

2-Ajuden al fet que pares i fills compartisquen temps

Indiscutiblement, en algunes ocasions, els pares es veuen en la necessitat d'ajudar els seus fills a explicar-los un exercici que li han demanat per a classe, perquè no han acabat de comprendre en què consisteix. Doncs bé, aqueix temps que comparteixen junts adults i menors ha de veure's com una cosa positiva, ja que, a vegades, passar una estona en família es torna realment impossible a causa de les complicades agendes professionals i educatives dels uns i els altres.

3-Afermen coneixements

Tots hem anat al col·legi quan xicotets i tots som conscients que en moltes ocasions els deures ens servien per a poder afermar els coneixements que el professor ens havia explicat en classe. I és que és innegable que practicar és la clau per a poder aconseguir un ensenyament o una capacitat.

4-Contribueixen a adquirir valors

No cal passar per alt que els deures també són defensats per molts en considerar que, a més de coneixements o del que és la capacitat d'esforç, ajuden a aprendre i a adquirir altres valors fonamentals per a qualsevol individu:

    La constància,la disciplina, i l'autonomia. Són alguns exmples.

5- Ajuden a crear hàbits

Per descomptat, els defensors dels deures també estableixen que aquests ajuden a crear hàbits de treball i estudi en els xiquets i els mateixos són útils perquè tinguen una vida organitzada i perquè no es deixen arrossegar per la deixadesa.

6-Els xiquets afermen habilitats educatives bàsiques

A tot l'exposat cal afegir a més que el fet que els menors facen tasques és una manera que practiquen aspectes fonamentals a nivell educatiu, com poden ser l'escriptura i les matemàtiques bàsiques. De la mateixa forma, els ajuda a ampliar vocabulari, a tindre major agilitat de càlcul, a millorar la seua cal·ligrafia i a corregir les faltes d'ortografia que puguen tindre.





 VALLS E

Deures

Com puc començar el text? No sé per on començar, deures d'una assignatura o en la totalitat? es a dir, una metodologia escolar. Doncs jo vaig a donar el meu punt de vista de com seria per a mi una metodologia escolar perfecta

Per començar, una cosa que jo canviaria serien llevar els deures extraescolars als alumnes, perquè això li lleva temps a l'alumnat que podria aprofitar fent altres coses com practicar un esport o estudiar una assignatura.
Açò no passa en totes les assignatures, és a dir, que en algunes assignatures posen més deures que en altres. Com per exemple, Història, és una assignatura que a vegades posen molts deures i això lleva temps extraescolar.
Quant al sistema educatiu, jo crec que a Espanya esta prou mal (m'estic anant del tema, però vull dir-ho) és a dir, que 'qualsevol persona' pot obtindre el graduat de l'ESO, perquè sense fer 'res' en set anys es pot traure, jo canviaria l'exigència acadèmica, és a dir, si no eres apte per a passar, com mínim posar un màxim d'assignatures suspeses per a poder recuperar.

Deures

 El mètode amb el que els alumnes són educats és el tradicional. On els professors es passen tota l'hora parlant i on els alumnes estan atenent o "empanats" pensant en les seues coses. Els deures estan molt arraigats a la nostra cultura i son base fonamental del sistema, però que deures posaria jo en una classe d'història?

Normalment se suposa que les classes d'història són avorrides, però si els professors trobaren una forma de què la història fora més entretinguda (coma) probablement ens agradaria. També crec que falta motivació per als alumnes i pense que estem fent alguna cosa mal si som el segon pais amb la taxa de abandono escolar més alta d'Europa.

Jo el que faria per a millorar tot el que té a veure amb els deures seria fer-los opcionals i així la gent que no volguera no tindria l'obligació d'haver de fer deures. Com seria opcional  (coma) soles farien els deures les persones que volgueren i així segur que eixirien millor perquè els alumnes estarien fent una cosa no obligatòria, i les coses no obligatòries sempre es fan millor.

La meua conclusió és que si els deures generen una gran depressió, o suposen un castic molt gran per als alumnes no és necessari que els feren, però també haurien de saber que estaran menys preparats a l'hora d'aprendre les matèries,(punt) però tot això deu ser una elecció seua.