Biografia lingüística

Jo parle castellà, valencià, francés i una mica d'anglés, però en el meu dia a dia parle sobretot castellà tot i que vaig aprendre primer el francés.

Açò demostra que el lloc en el qual creixes exerceix una forta influència sobre la teua llengua dominant.

Utilitze totes les llengües que sé per comunicar-me i per enriquir-me i les vaig aprendre totes quan era xicotet, excepte l'anglés, llengua que encara estic aprenent (com totes, ja que no hi ha cap llengua que parle perfectament).

Evidentment, no tinc el mateix coneixement de totes les llengües que parle i tampoc em sent més còmode parlant valencià que anglés, és a dir, em sent còmode parlant cada una de les quatre llengües que sé, però la llengua que més parle actualment és el castellà per la influència del lloc on visc.

Quan jo era xicotet la meua mare estava a casa i el meu pare treballava al matí, aleshores ella em va aprendre el francés molt ràpidament de manera que quan vaig anar a la guarderia sols sabia parlar francés, però per sort tenia un bessó, el sol amb qui podia parlar a la guarderia. En aquell moment la meua llengua era un senyal d'identitat, ja que no podia comunicar-me amb ningú.

Encara que no entenia el castellà estava en contacte de la llengua castellana (ja que no es parlava molt en valencià), i molt prompte anava a aprendre-la i anava a convertir-me en un bilingüe actiu més o menys simètric. Però era un bilingüisme social, ja que a la meua casa sols parlava francés. Com els meus avis em parlaven en castellà i no en valencià, vaig tardar un temps a aprendre el valencià, però mentrestant, dels cinc als deu anys hi va haver un procés de substitució lingüística, el francés pel castellà, tot i que vaig seguir sent un bilingüe actiu.

Hui dia sóc un plurilingüe actiu asimètric integrador instrumental, que parla sobretot castellà.