Per a començar, parlaré sobre les llengües que parle. Hi ha tres llengües que puc dir que sé parlar. De les tres, la que millor controle és el castellà.
Jo vaig nàixer a Holanda. Però abans que començara a parlar, la meua família i jo ens mudarem a Espanya. Això va fer que la meua llengua materna fóra el castellà i no el neerlandés. Encara que cap dels meus pares saberen parlar valencià, com vivíem a València, la meua germana i jo vam aprendre valencià en el col·legi. Fins a cinqué de primària jo parlava el valencià amb total normalitat com qualsevol altre de la classe. Però quan tenia 11 anys ens mudarem a Florida, Estats Units. Jo vaig deixar Espanya amb un nivell d'anglés molt bàsic, el que ens ensenyaven en el col·legi i en l'acadèmia. Igual que el meu estil de vida, la llengua va ser un procés d'adaptació. Els primers mesos que vaig estar allí el 80% del que deia eren coses com a "I don't undersand" o "Can you repeat, please?". El fet que estiguérem a Florida va alentir el meu aprenentatge d'anglés, ja que a Florida hi ha molta gent que sap espanyol i no era estrany que en la meua classe hi haguera algú que sabera almenys entendre l'espanyol. Al final, encara estant als Estats Units, continuava parlant bastant espanyol. Per desgràcia, aquest no va ser el cas del valencià. Al cap d'un any el meu nivell de valencià ja havia empitjorat, i encara que a l'estiu tornava a València, els dos mesos i mig d'estiu no compensaven la falta de valencià de tot l'any (en part perquè només parlava valencià en el col·legi i amb els amics parlava en castellà). Després de quatre anys als Estats Units vam tornar a València, i una vegada més la llengua va ser un procés d'adaptació. Amb el castellà no vaig tindre problemes perquè mai el vaig deixar, però el valencià estava en un punt en el qual cada vegada que intentava parlar-ho m'eixien paraules en anglés i em costava molt recordar-me de com es deia aquesta cosa o l'altra, però a poc a poc, a mesura que més escoltava i parlava el valencià més ràpid traduïa al meu cap el que volia dir.
Jo vaig nàixer a Holanda. Però abans que començara a parlar, la meua família i jo ens mudarem a Espanya. Això va fer que la meua llengua materna fóra el castellà i no el neerlandés. Encara que cap dels meus pares saberen parlar valencià, com vivíem a València, la meua germana i jo vam aprendre valencià en el col·legi. Fins a cinqué de primària jo parlava el valencià amb total normalitat com qualsevol altre de la classe. Però quan tenia 11 anys ens mudarem a Florida, Estats Units. Jo vaig deixar Espanya amb un nivell d'anglés molt bàsic, el que ens ensenyaven en el col·legi i en l'acadèmia. Igual que el meu estil de vida, la llengua va ser un procés d'adaptació. Els primers mesos que vaig estar allí el 80% del que deia eren coses com a "I don't undersand" o "Can you repeat, please?". El fet que estiguérem a Florida va alentir el meu aprenentatge d'anglés, ja que a Florida hi ha molta gent que sap espanyol i no era estrany que en la meua classe hi haguera algú que sabera almenys entendre l'espanyol. Al final, encara estant als Estats Units, continuava parlant bastant espanyol. Per desgràcia, aquest no va ser el cas del valencià. Al cap d'un any el meu nivell de valencià ja havia empitjorat, i encara que a l'estiu tornava a València, els dos mesos i mig d'estiu no compensaven la falta de valencià de tot l'any (en part perquè només parlava valencià en el col·legi i amb els amics parlava en castellà). Després de quatre anys als Estats Units vam tornar a València, i una vegada més la llengua va ser un procés d'adaptació. Amb el castellà no vaig tindre problemes perquè mai el vaig deixar, però el valencià estava en un punt en el qual cada vegada que intentava parlar-ho m'eixien paraules en anglés i em costava molt recordar-me de com es deia aquesta cosa o l'altra, però a poc a poc, a mesura que més escoltava i parlava el valencià més ràpid traduïa al meu cap el que volia dir.
Encara continue cometent un munt d'errors al parlar, i no solament en valencià. Només espere que no hagen de passar altres quatre anys per a poder parlar amb la normalitat amb la qual parlava en cinqué de primària.
Molt ben escrit i molt ben contat tot, Sergi. Amb els conceptes de sociolingüística ja seria fantàstic!
ResponEliminaEnhorabona pels progressos que has fet al llarg del curs. Amunt, Sergi!