Jo crec que aquesta part del llibre és la més interessant, ja que ens explica i ens conta secrets i successos que les marques ens han amagat des de fa molts anys. A mi em particular no em sorprésn* però no entenc perquè totes aquestes empreses fan eixes coses tan horribles que la gent normal vagament sap. I tot això sols per diners i conservar la seua bona fama, res per intentar ajudar al medi ambient i a les persones.
Una cosa del llibre que m'ha disgustat i m'ha indignat ha sigut l'apartat sobre els relats de la marca Apple. Perquè en ningun moment ha parlat la escritora acerca de l'explotació infantil a Àfrica, que es deu per sacar el mineral coltàn. Eixe material condueix molt bé l'electricitat, fent que aquest estiga en tots els dispositius electrònics de la marca. I per aconseguir eixe mineral posen a molts xiquets petits en forats i túnels que al final acaben morts i atrapats.
La veritat és que tota la nostra societat deu saber aquestes coses,* no és un problema comú, és algo molt seriós,* que ha d'acabar-se i tots (pronom feble) som responsables.
Julio, la reflexió és vàlida i molt necessària. A part està la qüestió lingüística. Passa el corrector i mira de substituir els castellanismes. També recorda justificar els renglons.
ResponEliminaTambé cal corregir errades de puntuació!
ResponElimina